Cançons

Es tracta d’unes corrandes de caramelles locals, en concret d’una “cançó d’arribada”. La Dolors explica que les cantaven amb un grup de noies joves, que durant la Setmana Santa anaven per les cases a cantar. Recorda que els feia molta il·lusió anar amb les faldilles estampades per a l’ocasió. Els veïns els donaven ous, o una o dues pessetes (mai llangonissa ni embotit, com en d’altres pobles; per a això eren massa pobres). A continuació d’aquesta, recorda que cantaven encara un parell de cançons (“El rossinyol”, per exemple).

A les cases on hi havia hagut un difunt, donaven el pèsam i resaven un parenostre, i no cantaven.

La Dolors havia cantat al coro parroquial de Mieres. Fins i tot havia fet de solista en algunes ocasions. Diu que a casa seva passaven gana però que, en comptes de renegar, cantaven.