Cançons
Corrandes en són corrandes
Corrandes ne són corrandes,
corrandes en són cançons,
que no hi ha millor barreja
que minyones amb minyons.
Lararalà, lalà, lalà,
laralalà, lalà, lalà,
laralalà, lalà, lalà,
lalala, lalala, lalala, la.
Les noies de la Manera
són guapes i ballen bé,
per cinc cèntims s’arramanguen
i per deu s’ho deixen fer.
Laralalà, lalà, lalà,
laralalà, lalà, lalà,
laralalà, lalà, lalà,
lalala, lalala, lalala, la.
Amb la cara t’ho conec,
minyona, que no estàs bona,
amb la cara t’ho conec
que et canses de dormir sola.
Laralalà, lalà, lalà,
laralalà, lalà, lalà,
laralalà, lalà, lalà,
lalala, lalala, lalala, la.
La mare de la Roseta
bé en podria tenir cent,
totes cent que en fossin monges
i jo frare del convent.
Laralalà, lalà, lalà,
laralalà, lalà, lalà,
laralalà, lalà, lalà,
lalala, lalala, lalala, la.
Són quatre corrandes (cançons d'origen improvisat). De la primera n'hem trobat la referència més antiga dins el volum I del "Cansoner catala de Rossello y Cerdanya" (1885) de Pierre Vidal. Més tard la recolliria també Joan Tomàs per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya durant la seva missió a la Casa de Caritat de Barcelona, el 1926.
En la segona s'hi observa una fórmula habitual utilitzada a conveniència pels cantadors. Hem trobat corrandes semblants on hi apareixen altres pobles:
Les noies de Folgueroles
són guapes i ballen bé,
per cinc cèntims s'arremanguen
i per deu s'ho deixen fer. (Osona)
Les xiques de les Borges
són guapes i ballen bé,
per cinc cèntims s'arr(o)manguen
i per deu s'ho deixen fer. (Baix Camp)
La tercera la trobem recollida per primer cop al volum "Cansons i follíes populars recullides al peu del Montserrat" (1885), de Pau Bertran i Bros. La quarta no l'hem trobada recollida enlloc més.
En Joan Bosch vivia al Mas Surracans de Sant Privat d'en Bas.
