signatura_PNC2022.jpg

L'armilla

Nom de l'informant: Josep Carlas i Cusí  "Pepet Ferrer"

Data i lloc de naixement: 02/03/1899 (Espolla)

Municipi de residència: Espolla

Fotografia de l'informant

 

Lletra:

Ai, sobretot, l’armilla,
ai, no la deixeu mai,
no la deixeu mai,
tric, tric.

El qui les coses
vol tenir a punt,
l’armilla esquinça
butxaca amunt.
El qui graneja
i no fa així(s),
ni de la porta
no pot sortir,
sortir.

Si parleu amb una noia
per tenir-hi relacions,
si veu que aneu fluix d’armilla
vos farà passar raons.
Dirà que en parleu als pares,
i us diran que no i que sí;
i dels pares i la noia
semblareu un (?).

Però en canvi, si de l’armilla
abunda força el (?),
per festejar amb una noia
no es necessita permís,
no es necessita permís.
Perquè els pares i les mares,
per més que els sàpiga greu,
la butxaca de l’armilla
s’obre pas per tot arreu,
s’obre pas per tot arreu,

Triqui, triqui, triqui, trinc,
trinc, trinc, trinc,
triqui, triqui, trinc,
trinc, trinc.

Si alguna volta
el més pintat
va de l’armilla
molt escurat,
no admet cap broma,
sempre està trist,
i va a les fosques
per no ser vist,
ser vist.

Si li queda una pesseta
pel teatre o pel cafè,
se li veu tot de seguida
que no té cap més caler.
I el pobre sua d’angúnia,
i ho té de confessar:
que està molt malalt d'armilla
i cap metge el pot curar.

Però (…)
(?)
l’home menja, beu i fuma
a tota satisfacció,
a tota satisfacció.
Se inspira parlant en públic,
com si fos un cantador;
ell, que no entén ni una lletra,
li sembla que sap de tot,
li sembla que sap de tot.

Triqui, triqui, triqui, trinc,
trinc, trinc, trinc,
triqui, triqui, trinc,
trinc, trinc.

Mentre(s) l’armilla
vagi rajant,
totes les (?)
se us obriran.
Més quan s’estronqui
sols un instant,
adiós tartana,
ja no us veuran,
veuran.

Si acudiu a la justícia
abans no us contestarà,
per mirar-vos a la cara
a l’armilla us mirarà.
I si veu que faci bulto,
tindreu sempre a disposar,
ha d(a)urat la vostra armilla
tots els jutges i advocats.

Tindreu la senyora amable
i el servei millor del món
adorant la vostra armilla,
si raja igual que una font,
si raja igual que una font.
Per (a)ixò (?) amb tan poca cosa,
(?)
de l’armilla en surt la ditxa,
l’alegria i benestar,
l’alegria i benestar.

Triqui, triqui, trinc,
trinc, trinc, trinc,
triqui, triqui, trinc,
trinc, trinc, triqui,
trinc, trinc, triqui,
trinc, trinc, triqui,
trinc, trinc, trinc,
trinc, trinc.

Observacions:

No hem trobat referenciada enlloc més aquesta cançó, probablement un cuplet o cançó teatral que es cantava en ambients de taverna. A la gravació canta també Narcís Geli, autor de l'enregistrament.

"Anar fluix d'armilla" o "estar malalt d'armilla" són dues de les moltes frases fetes que involucren l'armilla, sempre amb el significat de "no tenir diners", segons llegim al Diccionari de Sinònims de Frases Fetes de la UAB.

Gravació realitzada per Narcís Geli el 1989. Enregistrament proporcionats per Josep Tegido Mallart, “Gustinet” en nom de l’Associació Cultural La Fraternal d’Espolla. La fotografia està extreta del llibre “Les activitats artístiques de la primera meitat del segle XX a Espolla: l’orquestra, la coral, el teatre”, de Puri Viñas, Joan Graboleda i Lluís Gratacós (Ajuntament d’Espolla, 1994).