Ja en ve lo sant diumenge, el sant diumenge del rams, en pararan les taules de palmes i de rams, de palmes i de ram(s).
Se'n pararan les taules de palmes i de rams, d'un llor i (au)livera i un ciri molt galant, i un ciri molt galant.
I aquí dalt del Paradís si ................ banc. (a) un cap (a)hi seu Sant Pere (a) l'altre hi seu Sant Joan, (a) l'altre hi seu Sant Joan.
(A) un cap (a)hi seu Sant Pere (a) l'altre hi seu Sant Joan, i en el mig dels dos deixebles n'hi seu l'Esperit Sant, n'hi seu l'Esperit Sant.
Sa mare piadosa li'n plora al seu davant. -De què en ploreu, vós mare, de què en ploreu vós tant? De què en ploreu vós tant?
-Ai fill, lo meu cor, fill, bé en tinc qu(è) plora(r) tant. - Són tres de companyia que anit nos traïran. que anit nos traïran.
-Són tres de companyia que anit nos traïran. L'un és el malvat Judes, l'altre és el Baraban. l'altre és el Baraban.
L'un és el malvat Judes, l'altre és el Baraban. L'altre és el ba(r)rataire, sempre està baratant, sempre està baratant.
Barataria Déu lo pare trenta diners d'ar(jant). Tota la nit se'n juguen, la nit del dijous sant. la nit del dijous sant.
Tota la nit se'n juguen, la nit del dijous sant. El divendres al mi(d)dia i a creu lo van clavant i a creu lo van clavant.
Mentre en creu lo clavaren, beure va demanant. Li donen sutge i vinagre, quin beure tan amargant! Quin beure tan amargant!
-Els hi enviarem un càstig, ja se'n recordaran. Farem (as)secar les vinyes també los blats pels camps, també los blats pel(s) camp(s).
-Torrents, clots i fonts vives també s'eixugaran. Ocellets que volen en l'aire morts en terra cauran, morts en terra cauran.
-Ocellets que volen en l'aire morts en terra cauran, cauran les criatures xiques que nades no seran, que nades no seran.
-Les criatures xiques que na(d)es no seran, al(s) ventres de sos mares, Jesús reclamaran, Jesús reclamaran.
-Ja en ve la Qu(a)resma, la gent confessaran. Ara en ve Pasqua Florida, la gent combregaran, la gent combregaran.
-Ai mare, si això feien, ai mare, si això fan. Caient (?) se salvarien que ara no se salvaran, que ara no se salvaran.
-Caient (?) se salvarien que ara no se salvaran, les pedres precioses pel mig se'n partiran, pel mig se'n partiran.
Observacions:
Aquesta cançó -anomenada habitualment com a "Cobles del ram" o "Goigs del ram"- la trobem recollida en fulls solts (1 i 2) i en diverses cançoners i amb moltes variants.
Apareix aquí, al volum III de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz de l'any 1871 i amb el nom de "Castich de Deu". Briz en planteja una versió més llarga i la relaciona amb la que ja recollia l'any 1853 Milà i Fontanals a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" amb el títol de "Castigo del cielo" i que relaciona amb les crisis de subsistència dels segles XVI i XVII. Milà la torna a incloure, amb una versió més semblant a la trobada per Briz, l'any 1882 al seu Romancerillo catalán, amb el nom de El castigo.
N'hem trobat també una variant al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard.
Segons explica Joan Amades al segon volum de Folklore de Catalunya (1974), havia estat una cançó molt coneguda i amb diverses variants arreu. Amades escriu també que "(...) es troba impresa en fulls solts a tall de goigs, sota el títol de Coblas del Ram. Per algunes contrades gironines, sobretot del Gironès i la Selva, havia servit de cançó de captiri per a una mena de caramelles que es feien el dissabte de Rams, és a dir, vuit dies abans dels de Glòria, en que són típiques arreu de Catalunya."
Referint-se a les estrofes més terrorífiques, també afegeix: "... aquesta cançó es barreja amb els goigs del ram. No es comprèn la confusió d'un cant punyent i esgarrifós com el que comentem amb una cançó de captiri d'aire semblant a les de Caramelles amb tota probabilitat anterior i de sentit més aviat gai i xiroi...".
En Ciset Barraquer va ser pagès fins l’any 1937, quan va anar a la guerra lluitant a diferents fronts de Catalunya, Aragó i Madrid. En finalitzar-se, s’estableix a Les Planes i treballa com obrer fabril.
Gravació realitzada l'any 2005 per Jaume Arnella i París i Joan Arnau i Serra.L'enregistrament, la fotografia i tota la informació biogràfica ens l'ha proporcionat en Joan Arnau.
