signatura_PNC2022.jpg

La sardina de contenta balla

Nom de l'informant: Joan Callol i Maset  "Zit"

Data i lloc de naixement: 24/06/1908 (L'Escala)

Municipi de residència: L'Escala

On, com i de qui la va aprendre: En Joan repeteix sovint que s'havia "entramat" ("inventat") les cançons que canta. La majoria, però, són cançons prou conegudes que trobem recollides diverses vegades en aquest mateix cançoner.

Fotografia de l'informant

 

Lletra:

La sardina de contenta balla,
i el vera(t) està dins el racó,
i l’anxova toca la guitarra
i el roger està dita la cançó.

Castanyoles, castanyoles,
castanyoles i mollet,
apa, nenes, peix barato,
peix barato que és de l’art,
de l’art!

Observacions:

No hem sabut trobar aquesta jota, molt popular a L'Escala, recollida enlloc més. En aquest mateix cançoner en recollim una segona referència, amb el títol de "Peix barato". L'any 1998 el grup Bitayna en va fer una coneguda versió amb el títol de "Jota del peix barato". 

 

En Joan Callol "Zit" va ser mariner des dels 17 anys i venedor de peix en bicicleta. Des de L’Escala, anaven repartint peix a Sant Pere Pescador, L’Armentera, Ventalló, Valldevià, Saus, Camallera, Vilaür, Calabuig, Bàscara, Vilademuls i Viladesens. El seu crit era:

El viu va! El viu va!

En Joan explica que el seu pare era un dels bons cantadors de L’Escala. Havia cantat en algun dels cors que havia organitzat el popular músic local Josep Vicens i Juli S'obre en una finestra nova(Avi Xaxu), que els ensenyava a cantar acompanyat de la guitarra. En Joan afirma que moltes cançons se les "entramava" el seu pare i que moltes altres se les havia "entramat” ell (aquesta afirmació la repeteix molts cops). En realitat, la majoria de cançons eren populars a l’època, de forma local o més general.

Es tracta d'un material cedit pel Museu de l'anxova i de la sal de L'Escala.

Museu Anxova i Sal

 

Enregistrament realitzat per Lurdes Boix i Llonch, directora del Museu de l'anxova i de la sal de L'Escala, el maig de 1985.