Cançó del manobre

Nom de l'informant: Joan Callol i Maset "Zit"

Data i lloc de naixement: 24/06/1908 (L'Escala)

Municipi de residència: L'Escala

On, com i de qui la va aprendre: En Joan repeteix sovint que s'havia "entramat" ("inventat") les cançons que canta. La majoria, però, són cançons prou conegudes que trobem recollides diverses vegades en aquest mateix cançoner.

Lletra:

I l’ofici de manobre
i és ofici molt cansat;
tot lo dia puja i baixa,
amb la gaveta a dalt del cap.

Porta morter que estigui bé,
porta maons que siguin bons;
porta l’escaire, el nivell gros,
que si n’en goites te’n foto un tros.

Mira, gravat, mira, gravat, v(e)gila l’amo,
v(e)gila bé, v(e)gila bé, vull fer un cigarro.
Si l’amo ve, fe(s)-me un xiulet,
que de seguida farem paret.

L’amo ja en ve, i el gravat no ho veu;
el paleta és allà, que jeu.
L’amo, emprenyat, va cap allà,
i en el paleta el va despatxar.

Observacions:

Es tracta d'una cançó popular prou estesa, però poc recollida. L'hem trobada formant part del popurri "Lo de ayer (Lo d'ahir): Potpourries sobre motivos populares catalanes", que enregistraven Jaume Planas i Simó (1889-1974) i la seva Orquestra Planas l'any 1940.

El popurri es va publicar més tard al disc "Lo d'ahir i lo de sempre" (1961) de la Coral Antics de Montserrat i Orquestra, que pot escoltar-se al blog Vinilissim - Vinils catalans. Després ha estat inclòs a la discografia de la La Trinca S'obre en una finestra nova en dues ocasions: l'any 1969 – al disc "Tots som pops", formant part dels temes "Tocata i fuig com puguis I" i "Tocata i fuig com puguis II" – i l'any 1971 – al disc "L'orgue de gats", en algunes parts de la cançó "Havaneres de la costa" –. Una versió sencera del popurri pot consultar-se en aquest mateix cançoner.

Hem trobat inclosa una variant de la cançó – com a cançó enumerativa – al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), sota el títol "Entre paredadors".

En Joan Callol "Zit" va ser mariner des dels 17 anys i venedor de peix en bicicleta. Des de L’Escala, anaven repartint peix a Sant Pere Pescador, L’Armentera, Ventalló, Valldevià, Saus, Camallera, Vilaür, Calabuig, Bàscara, Vilademuls i Viladesens. El seu crit era:

El viu va! El viu va!

En Joan explica que el seu pare era un dels bons cantadors de L’Escala. Havia cantat en algun dels cors que havia organitzat el popular músic local Josep Vicens i Juli (Avi Xaxu), que els ensenyava a cantar acompanyat de la guitarra. En Joan afirma que moltes cançons se les "entramava" el seu pare i que moltes altres se les havia "entramat” ell (aquesta afirmació la repeteix molts cops). En realitat, la majoria de cançons eren populars a l’època, de forma local o més general.

Partitura:

Cançó del manobre - Partitura completa.pdf

Enregistrament realitzat per Lurdes Boix i Llonch, directora del Museu de l'Anxova i de la Sal de L'Escala, el maig de 1985.