Observacions:

La primera referència que tenim d'aquesta balada és la recollida per Milà i Fontanals aquí, dins "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853), anotada com una variant de la cançó que avui coneixem com a "Muntanyes regalades". Passa el mateix amb la cançó mencionada per Francesc Pelagi Briz al volum III de "Cansons de la terra" (1871).

Milà i Fontanals en publica una versió més llarga al "Romancerillo catalán" de l'any 1882; ja la diferencia d' "El canigó" (Muntanyes regalades) i li posa el nom de "Muntanyes del Canigó".

Al volum quart del "Cansoner catala de Rossello y Cerdanya" (1885) de Pierre Vidal la trobem anotada com a "Montanyes de Canigo". Aquest autor es fa ressò de l’anècdota que els perpinyanesos van celebrar el casament del rei Jaume II amb la comtessa Esclarmonda de Foix l’octubre de 1275 cantant la «chanson du pays», és a dir, “Muntanyes del Canigó”.

Vidal diu haver obtingut tant aquesta informació com la versió de la cançó que presenta d’un manuscrit escrit per un tal «M. Vial». Avui sabem que tant la “notícia” folklòrica inventada sobre Jaume II i els perpinyanesos com la seva versió de la cançó són fruit de l’historicisme romàntic, és a dir, de l’impuls de reimaginar el passat nacional característic del s. XIX. Probablement, Vidal va fer un refregit utilitzant fragments d’altres balades i reescrivint-los. Tot i això, la lletra de Vidal va continuar recollint-se en cançoners fins als anys 90 del s. XX.