signatura_PNC2022.jpg

A Xauxa

Nom de l'informant: Lluís Massanelles i Dilmé

Data i lloc de naixement: 17/09/1937 (Montagut)

Municipi de residència: Besalú

On, com i de qui la va aprendre: A casa, de la família, dels veïns i amics del poble.

Lletra:

Els pins fan cocos,
les (o)lines en fan melons,
i les palmeres fan confits d’aquells tan bons.

Marxem, marxem, marxem,
marxem a Xauxa, no ens entretinguem.

Allà hi ha uns arbres
que ja mai s’han espurgat,
que fan escudella,
carn (en) d’olla i estofat,
platillo amb cebes,
mandonguilles i vi bo,
crema i borregos,
bresca i mató.

Marxem, marxem, marxem,
marxem a Xauxa, no ens entretinguem.

Els rius de Xauxa
no són pas com els d’aquí:
en comptes d’aig(u)a,
allà n’hi baixa vi.
Les fonts que ragen
sense parar ni un sol moment,
xampany, rom,
canya i aig(u)ardent.

Marxem, marxem, marxem,
marxem a Xauxa, no ens entretinguem.

Allà els pagesos
no en paguen consums;
de fer tiberi
són els principals costums.
Tothom treballa
i de fam ningú en pateix,
tothom tragina
set robes de greix.

Marxem, marxem, marxem,
marxem a Xauxa, no ens entretinguem.

Observacions:

És un fragment d'una cançó que també hem trobat amb el nom de "Xauxa" o "Me'n vaig a Xauxa". Tot i no haver-n'hi massa referències en cançoners antics, sabem que Xauxa designava un paradís imaginari d'abundàncies i riquesa inspirat en la regió de Jauja (Perú), on hi habitava l'ètnia dels Hatun-Xauxa. La zona va ser descoberta i conquerida per Piçarro l'any 1531 o, segons explica el romanç de 1616 "El venturoso descubrimiento de las insulas de la nueua y fertil tierra de Xauxa", pel capità Longares de Sentlom y de Gorgas.

Probablement, les cartes que s'enviaven des d'allà i el boca-orella van portar a mitificar-lo i a considerar-lo com un país remot i paradisíac. Trobem casos semblants —i les seves cançons o llegendes corresponents— amb els noms de "Gandofia" (se'n conserva una referència de l'any 1904) o "Cucanya".

Hem trobat una variant de la cançó al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard. L'any 1978 el grup Traginada, de Menorca, la incloïa com a cançó popular dintre el disc "Menorca" i amb el títol "Me'n vaig a Xauxa". L'any següent, el Grup Cap de Creus, de Cadaqués, també la va enregistrar al disc "Cançons de Cadaqués", amb el mateix nom.

Artur Blasco la recollida als volums III i VII d' "A peu pels camins dels cançoner", els anys 1981 a Organyà (Alt Urgell) i 1983 a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès). 

Cal no confondre aquesta cançó amb una altra de tradicional anomenada "El rei de Xauxa" (Quan el rei se'n va a passeig / a esbargir la borratxera / duu dos patges al davant / quatre patges al darrera) o la que porta també el mateix nom, amb lletra d'Apeles Mestres i Eduard Granados (Un rei va haver-hi altre temps a Xauxa / menjar i beure i dormir / Cantant i rient tot fent i refent / disbauxa, disbauxa, disbauxa).

Enregistrament realitzat per Montserrat Massana el desembre de 2015.