Cançons
El dissabte de Glòria
Soms uns quants joves
que al dissabte de Glòria
fem un concert, ding-dong,
molt boniquet, ding-dong;
al qui li agradi,
que escolti i no badi,
la qüestió és bramar pels carrers.
Visca la gresca i la moral, tral·lararà!
Visca la gresca i la moral, tral·lararà!
La cançó -la cançó.
que cantem -que cantem-
en un dia de tanta alegria,
n'és cançó per l'amor
d'una nena que n'és molt bonica.
N'és cançó per tu,
nena dels uis blaus.
Per favor, per favor,
nena maca surt en el balcó.
Ai, sí!
No tinguis cap por
d'aquests crits d'elefant
que corren cridant
per les places i els camps.
De nosaltres no t'apartis,
tenim bona voluntat.
La cançó -la cançó.
que cantem -que cantem-
en un dia de tanta alegria,
n'és cançó per l'amor
d'una nena que n'és molt bonica.
N'és cançó per tu,
nena dels uis blaus.
Per favor, per favor,
nena maca surt en el balcó.
Ai, sí!
Segurament, es tracta d'una composició local.
En Rafel explica que les cantaven sortint de missa del dissate de Pasqua, pels carrers i sota els balcons de les noies que coneixien (a vegades els obsequiaven amb brunyols i a vegades amb galletades d'aigua). No ho consideraven com a caramelles.