Lletra:

Quan jo n’era petitet,   petitet, jovenet, ten(d)re,
jo sóc (enfundat) l’amor   i amb una hermosa donzella.

                        –No la teniu pas, aquesta, eh?–

I a l’edat del(s) catorze anys,   casar-m’hi volia amb ella;
seus pares no han volgut,   perquè és jove i massa ten(d)re.
I pui(g) que Déu ho (a) volgués,   que el rei n’ha cri(deren) guerres;
jo també me’n sóc anat   i a servir set anys la guerra.
I al(s) setze anys era tinent,   als disset tinent de guerra;
divuit era capità,   i als dinou ja n’era alferes,
i als vint com a coronel,   p(e)rò el meu cor mai s’hi alegra.
I pui(g) que el Déu ho volgués   que el rei n’ha cridades guerres;
(a)ixís c(u)m Déu (a) ho ha volgut,   el rei n’ha plegat la guerra.
-Cada un se’n tornarà,   cada ú a les seves terres,
els casats amb les mullers,   el(s) fadrins amb les donzelles.
Jo també me’n som tornat,   me’n som tornat amb la meva;
ja me’n baixo carrer avall,    dret a casa seva anava.
Quan ne som a mig carrer,   sent(i) que en toquen a missa;
jo també me’n sóc anat   per oir la santa missa.
N’encuantro la dolça amor,   i a la porta de l’iclèsia,
amb els rosaris a les mans   i amb els u(i)s baixos en terra.
Amb una estrella que en té al front   i amb allò la’n vaig conèixer;
li’n dic: -Déu la guard, l’amor,   casada, viuda o donzella?
-Casadeta no en som, no,   p(e)rò del cert que en som promesa.
Som promesa amb un galant   que és molt lluny d’aquestes terres.
Som promesa amb un galant   que ell per mi bé en passa pena,
jo també en passo per ell;   som fetes moltes promeses.
Som promès de portar dol,   un any o catorze mesos.
Som promès d’anar molt lluny   veure una Santa molt vella.
-I el galant que vós teniu,   (...)
No l’en teniu tan lluny, no,   l’en teniu vós en presència!
Ja se’n (a)gafen per la mà:   -(A)nem a complir aquestes promeses,
i després ens casarem,   que nostres pares no ho vul(guin).