Cançons
La presó de Lleida
Els presos n’eren trenta,
tots trenta a la presó;
ells canten i s’alegren,
la vida mia,
dictant una cançó,
la vida amor.
La filla del rei se’ls escolta detràs del seu balcó;
els presos se’n talaien, retarden la cançó.
-Canteu, canteu, los presos, no quedeu per mi, no.
-Cum cantarem, senyora? No en podem de tristor.
Demà és un sant dissabte, ens hi han de penjar a(n) tots.
-Jo en vull dir en el meu pare, si m’hi vol(d)rà fer un do.
I ai pare, lo meu pare, un do us demano(c) jo.
-I ai, filla Margarida, quin do vol(d)ries tu?
-I ai pare, lo meu pare, les claus de la presó.
-Ai filla, Margarida, quest do no l’hauràs, no.
Demà és un sant dissabte, que els hem de penjar en (a) tots.
-Ai pare, lo meu pare, no en pengeu l’aimador.
-Ai filla, Margarida, quin é el teu aimador?
-I ai pare, lo meu pare, el més petit de tots.
-Ai filla, Margarida, serà el primer de tots.
-I ai pare, lo meu pare, pengeu-m’hi a mi i tot;
tota la gent que hi passi, diran: -Déu te perdó.
Déu te perdó, Marg(a)rida, a tu i el teu aimador.
És una balada antiga i molt estesa arreu de Catalunya, que es troba a la gran majoria de cançoners amb aquest mateix nom. Hi ha algunes variants que situen també la història a la presó de Nàpols, a Targa (Tàrrega?), Tortosa o fins i tot a Toledo.
La primera referència que en tenim és aquesta
, recopilada per Milà i Fontanals dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes", l'any 1853, amb el títol "Los presos de Lérida". També va ser recollida l'any 1866 al volum I de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Brizamb el títol "Los presos de Lleyda", així com dintre l'Anuari de l'Associació d'Excursions Catalana 1882 (publicat l'any 1883), on en l' "Aplech de cansons populars catalanas" Cels Gomis en recull un parell de versions: una a Almenar (Lleida) i l'altra a Mollet del Vallès (Barcelona).
Confegida a partir de diverses variants, apareix dintre el "Romancer Popular de la Terra Catalana" (1893), de Marià Aguiló i Fuster, amb el nom de "La cançó dels presoners".
Incloem també la pista corresponent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral recollides per Kristin Müller" que aplega part del repertori recollit per Kristin Müller a Beget durant la tardor de 1965.
El disc està publicat per la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA
Des de 1969, Beget forma part del municipi de Camprodon.
