Les noies de Camprodon

Nom de l'informant: Teresa Vila i Puigmal "Teresa de Can Jeroni"

Data i lloc de naixement: 1920 (Beget)

Municipi de residència: Beget

Lletra:

Les noies de Camprodon
gasten pretensions,
pens(i)n ser molt guapes.

Quan veuen un pagès
no li’n diuen res;
li fan mala cara.

Quan veuen un senyoret
que en porti barret
i sabata baixa.

I mitjons de fer patir,
ai, sí!
I corbates de crespó,
ai, no!

Ai, quin neguit,
quin neguit,
no trobar marit!
Ai, quin consol,
desconsol,
no trobar qui em vol.

Ni fent l’ullet,
ni portant barret,
he pogut trobar
qui decidit
un anell al dit
em volgués posar.

Observacions:

No hem trobat aquesta cançó, en origen probablement un cuplet, recollida enlloc més. En aquest mateix cançoner en trobem diverses variants recollides a diferents punts de les comarques gironines, amb els títols de "La mare sempre em diu" (fragment), "Al carrer de davant", "Les noies de París" i "Les noies de Pujals".

A la gravació, la Teresa canta amb el seu home, en Joan Carrera, Juanito, sastre i hostaler de Can Jeroni.

També incloem la pista corresponent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral recollides per Kristin Müller" que aplega part del repertori recollit per Kristin Müller a Beget durant la tardor de 1965.

El disc està publicat per la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Partitura:

Les noies de Camprodon - Partitura completa.pdf

Enregistrament realitzat per la filòloga austríaca Kristin Müller durant la seva primera estada a Beget, la tardor de 1965. La fotografia de la Teresa la va fer ella mateixa. El fonograma provinent del disc "Beget. Cançons de la tradició oral" pertany a la FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.