Observacions:

Es tracta d'una reinterpretació lúdica de la cançó infantil "La Tarara", molt estesa per tot el Mediterrani. Alguns especialistes apunten que podria tenir un origen sefardita o mosàrab, tot i que les primeres versions conegudes en llengua castellana daten del s. XIX. Federico García Lorca la va recuperar el 1931 i en va fixar el text que posteriorment s'ha fet més popular: 

La Tarara, sí;
la tarara, no;
la Tarara, niña,
que la he visto yo.

Lleva la Tarara
un vestido verde
lleno de volantes
y de cascabeles.

La Tarara, sí;
la tarara, no;
la Tarara, niña,
que la he visto yo.

Luce mi Tarara
su cola de seda
sobre las retamas
y la hierbabuena.

Ay, Tarara loca.
Mueve, la cintura
para los muchachos
de las aceitunas.

La Isabel va aprendre aquesta cançó de la seva mare, que treballava a la fàbrica d'anxoves de L'Escala. Les treballadores castellanes de la fàbrica també cantaven La Tarana, però curiosament no coneixien aquesta, que només cantava la mare de la Isabel.