Les cobles del Ram

Nom de l'informant: Joan Giró i Brunsó

Data i lloc de naixement: 24/06/1915 (Pujals dels Cavallers)

Municipi de residència: Cornellà del Terri

Lletra:

Ara ve lo Sant Diumenge,
lo Sant Diumenge del Ram,
si se'n pararan les taules
tant de palmes com de rams.

I de llor i olivera,
que és un lliri molt galant,
i a dalt d'aquella gran sala
si n'hi ha en un banc molt gran.

I amb un cap hi seu Sant Pere,
l'altre hi seu Sant Joan
i al mig dels dos deixebles
bon Jesús hi està plorant.

Ja en diu l'apòstol Sant Pere:
-Bon Jesús, què en ploreu tant?
-Bé en tinc que plorar-ne, Pere,
bé en tinc que plorar-ne tant.

Si són tres de companyia
que l'amor m'estan tractant,
l'un si n'és el malvat Judes,
l'altre si és el Barrabàs.

L'altre n'és el barataire
que sempre està baratant,
i en barata l'Etern Pare
per trenta diners d'arjan.

Observacions:

Aquesta cançó, anomenada habitualment "Cobles del Ram" o "Goigs del Ram", la trobem recollida en fulls solts (1 i 2) i en diverses cançoners i amb moltes variants.

Apareix aquí S'obre en una finestra nova , al volum III de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz de l'any 1871, amb el títol "Castich de Deu". Briz en planteja una versió més llarga i la relaciona amb la que ja recollia l'any 1853 Milà i Fontanals a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" amb el títol "Castigo del cielo", referida a les crisis de subsistència dels segles XVI i XVII. Milà la torna a incloure, amb una versió més semblant a la trobada per Briz, l'any 1882 al seu Romancerillo catalán, amb el nom "El castigo".

N'hem trobat també una variant al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard.

Segons explica Joan Amades al segon volum de Folklore de Catalunya (1974), havia estat una cançó molt coneguda i amb diverses variants arreu. Amades escriu també que "(...) es troba impresa en fulls solts a tall de goigs, sota el títol de Coblas del Ram. Per algunes contrades gironines, sobretot del Gironès i la Selva, havia servit de cançó de captiri per a una mena de caramelles que es feien el dissabte de Rams, és a dir, vuit dies abans dels de Glòria, en que són típiques arreu de Catalunya."

Referint-se a les estrofes més terrorífiques, també afegeix: "(...) aquesta cançó es barreja amb els goigs del ram. No es comprèn la confusió d'un cant punyent i esgarrifós com el que comentem amb una cançó de captiri d'aire semblant a les de Caramelles amb tota probabilitat anterior i de sentit més aviat gai i xiroi."

L'any 1930, Antoni Griera i Gaja publicava un recull "Litúrgia popular" dintre el "Butlletí de dialectologia Catalana" on explicava la tradició de cantar aquesta cançó, en aquest cas a Cassà de la Selva:

Cassa 1930

Entrevista realitzada per Albert Massip, el juny de 2013.