Observacions:

És una cançó molt cantada i recollida, en versions diverses, a la majoria de cançoners. La primera referència que en tenim és la recollida per Milà i Fontanals dins "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). També Francesc Pelagi Briz l'apuntava al volum III de "Cansons de la terra" (1871).
 
Milà i Fontanals la torna a publicar al "Romancerillo catalán" de l'any 1882,  com a "El canigó".
 
Al volum quart del "Cansoner catala de Rossello y Cerdanya" (1885) de Pierre Vidal la trobem altre cop anotada.
 
Més tard, l'any 1887, n'apareixia una versió recollida per Carles Bosch de la Trinxeria al llibre "Miscelánea Folk-lórica".
 
 
La Conxita va néixer a Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany) a Can Pere Pastor i, quan es va casar, ja va anar a viure a Banyoles. Les cançons les sap de la seva mare, la Teresa Teixidor de Mieres que "en sabia un niu". La Teresa era pastora i engegava el ramat a sota la serra de Finestres.