Observacions:

Al seu cançoner, Joan Amades presenta diverses variants d'aquesta cantarella de bressol. Per exemple, en els dos primers versos:

1) Son, son, veni, veni, veni;
son son, vine, vine, son.

2) Son, son, veni, veni, veni;
son, son, veni, veni von.

3) Son, son, vine, vine, vine;
son, son, vine d'on tocom.

4) Son, son, vine, vine, vine;
son, son, vine als ulls del noi.

Una cançó semblant la trobem recollida a Figueres l'any 1926 a l'Obra del Cançoner Popular.

Tal i com trobem al "Diccionari català-valencià-balear" (Alcover-Moll), l'expressió "ontocom" és un adverbi que significa "qualsevol lloc". S'utilitzava sobretot a l'Empordà, la Garrotxa, al Berguedà i al Lluçanès.

La Conxita va néixer a Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany) a Can Pere Pastor i, quan es va casar, ja va anar a viure a Banyoles. Les cançons les sap de la seva mare, la Teresa Teixidor de Mieres que "en sabia un niu". La Teresa era pastora i engegava el ramat a sota la serra de Finestres.