Cançons
La vella xaruca
La vella xaruca
volia fer testament.
Tenia una neboda
que l'estimava (a)gradablement.
Ja li'n diu: “Noia,
vés-te'n pel barri
a mirar si trobes
algun notari".
"Diga-li que vingui
ben pro(n)tament
que jo desitjo
fer testament”.
- Déu lo guard, senyor notari.
- Déu lo guard, vella xaruca.
- Escolti bé, senyor notari
i a les paraules que li'n diré:
Deixo(t) a la meva neboda, de testament:
un sitrell sense oli i sense ble,
i un drap de llana per fregar el pis,
que ja servia des de l'any sis.
Hem trobat tres versions d'aquesta cançó. Una, amb més de 20 estrofes, està recollida l'any 1919 a Ripoll amb el nom de "Donya Quitèria Xarrupa" dintre el Cançoner del Ripollès; la segona, més curta, apareix a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, recollida a la casa de la caritat de Barcelona, l'any 1927, amb el títol de "Donya Quitèria Xaruga".
També està recollida al "Cançoner de Sobremunt" (2013), a partir d'una recerca als anys 1974 i 1975, amb el nom de "El testament de Donya Quitèria".
En aquest mateix arxiu apareix també recollida sota els títols "Donya Quitèria Xorruca" i "La senyora Xeremina".