Vés al contingut

Cançons

La vella xaruca

Nom de l'informant
Data i lloc de naixement
27/02/1927 (Garrigàs)
Municipi de residència
On, com i de qui la va aprendre
A Pontós, del seu pare que li agradava molt cantar i sempre ho feia quan munyia les vaques.
Entrevista realitzada pels alumnes de Robert Pellicer i Viader a l'Escola de Peralada durant el curs 2006-2007. Fotografia, informació i enregistrament facilitat per Anna Vila i Font.

Imatge
L'aigat d'Olot
Lletra

La vella xaruca
volia fer testament.
Tenia una neboda
que l'estimava (a)gradablement.

Ja li'n diu: “Noia,
vés-te'n pel barri
a mirar si trobes 
algun notari".
 
"Diga-li que vingui 
ben pro(n)tament
que jo desitjo 
fer testament”.

- Déu lo guard, senyor notari.
- Déu lo guard, vella xaruca.
- Escolti bé, senyor notari
i a les paraules que li'n diré:

Deixo(t) a la meva neboda, de testament:
un sitrell sense oli i sense ble,
i un drap de llana per fregar el pis,
que ja servia des de l'any sis.

Observacions

Hem trobat tres versions d'aquesta cançó. Una, amb més de 20 estrofes, està recollida l'any 1919 a Ripoll amb el nom de "Donya Quitèria Xarrupa" dintre el Cançoner del Ripollès; la segona, més curta, apareix a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, recollida a la casa de la caritat de Barcelona, l'any 1927, amb el títol de "Donya Quitèria Xaruga".

També està recollida al "Cançoner de Sobremunt" (2013), a partir d'una recerca als anys 1974 i 1975, amb el nom de "El testament de Donya Quitèria".

En aquest mateix arxiu apareix també recollida sota els títols "Donya Quitèria Xorruca" i "La senyora Xeremina".