Cançons
Tió, tió
(Tió) tió, caga torró,
d’aquell tan bo
de nostre senyor;
dels fins i dels bons,
pels nens bon(s) minyons,
dels negres pudents,
pels nens que són dolents.
És una de les moltes variants de la cantarella que es canta arreu de Catalunya per fer cagar el tió. Pel que hem trobat a la premsa antiga, sembla ser una tradició més aviat rural que es va anar escampant arreu:
- 23/02/1890. La comarca del Noya (St. Sadurní d'Anoia).
- 05/01/1895. Lo Geronés (Girona). "Però los barcelonins no fan lo que fem nosaltres á la provincia de Gerona: no fan cagar lo tió".
- 25/12/1895. La Lealtad (St. Feliu de Guíxols).
- 20/12/1900. Catalunya Artística (Barcelona). Sobre tradicions a Sitges i al Vallès.
- 24/12/1905. Font Nova (Camprodon).
- 31/07/1906. El Cim d'Estela (Berga). Sobre una masia de "Les Planes".
- 25/12/1909. El Puigmal (Ripoll).
- 29/12/1912. Baix Empordà (Palafrugell).
N'hi ha recollides diverses, des de més simples a més complexes i barrejades amb altres cantarelles populars.
La Carme viu a Melianta, municipi de Fontcoberta.