Tan petiteta, tan petitona, sap de fer punta, sap de llegir; cap a l’escola se’n va soleta, canta que canta, tot el camí. Els ocells canten tant punt la senten, i també escolten (ses) cants frescals; les papallones d’ella no fugen, ses mans rosades no fan mai mal. Mare mareta sol tenir feina, i ella en bressola el nen petit; per més que plori sempre l’amoixa, i ell com un àngel queda adormit.