Puix que en terra i cel, Maria, vostre poder és immens, sigueu nostre ajut i guia, princesa de Requesens.
Entre dos a(u)fraus germanes, heu volgut vostre altar d’or, Rosselló, de belles planes, i aquest Empordà del cor; en llaç de fe i harmonia feu que units vos paguem cents, sigueu nostre ajut i guia, princesa de Requesens.
De Rocabertí el llinatge, amb ternura filial, en aquest (es)plendent paratge, vos alçà cadira real; lo que féu repetiria sense miraments terrens, sigueu nostre ajut i guia, princesa de Requesens.
Teniu per doser boscúries, alta serra per mantell, per catifa grans planúries, (v)ostres cors per escambell; que ens mirin d’eix cim, tot dia, vostres ulls, sempre serens, sigueu nostre ajut i guia, princesa de Requesens.
Des d’eix temple que és de traça de sever romànic art, de la fe de nostra raça sou lo més fort baluart; de servir-vos se gloria tot bon fill d’est vall extens, sigueu nostre ajut i guia, princesa de Requesens.
En vostra casa sagrada tenim nostra santa llar, on es troba conhortada l’ànima que es sent fallar; rebossant dolça alegria himnes canten, de goig plens, sigueu nostre ajut i guia, princesa de Requesens.
Nostre pla, que el mar blau banya, d’homenatge us pa(ga) tribut, des del cor d’eixa muntanya sou llur defensa i escut; vostre auxili el salvaria si fos a perdre's propens, sigueu nostre ajut i guia, princesa de Requesens.
Duenya sou, gentil senyora, d’aquest jardí terrenal, feu que hi creixi sols la flora de llavor celestial; perquè així tras(p)u(ns)o un dia, dels bells empire(n)s edens, sigueu nostre ajut i guia, princesa de Requesens.
Gran reina sou proclamada de vostres fills comarcans, mai cap gràcia s’és negada al que emparen vostres mans; qui en tot de Vós (es) refia jeu segur que sempre venç, sigueu nostre ajut i guia, princesa de Requesens.
Pe(r) tendre afecte de mare que a vostres fills demostreu, nostre consol, com fins ara, heu sigueu, sou i sereu; per tant favor vos envia nostre cor d’amor encens, sigueu nostre ajut i guia, princesa de Requesens.
D’ésser vostre esclau s’ufana eix país, d’encants tot ple, déu-nos Verge sobirana lo que ens faci menesté; a vostre amor se’n confia l’encontrada tots sos béns, sigueu nostre ajut i guia, princesa de Requesens.
Puix que en terra i cel, Maria, vostre poder és immens, sigueu nostre ajut i guia, princesa de Requesens.
Observacions:
Es tracta dels goigs del Santuari de Requesens la primera referència dels quals la tenim l'any 1899. Aquesta n'és la impressió actual (Viquipèdia):
Requesens és un veïnat del municipi de La Jonquera (Alt Empordà).
Al seu treball d'institut "Recull de cançons populars", d'on hem extret la lletra de la cançó, Montserrat Burset i Martí Carbonell inclouen un paràgraf biogràfic sobre la cantadora:
"Teresa Carbonell, neix a Cantallops el 6 de maig de 1940. Després dels anys en que es necesari assistir al col·legi, mentres apren a fer pun(ta) al coixí; comença a anar a cosir a casa de la modista on entretenen el treball amb rondalles i cançons. També quan es el temps d'anar a collir olives i raims, cantan tot fen la feina. Potser no son ja cançons tan populars, doncs son els anys de la influencia castellana i aixo fa que nomes tinguem en la nostra parla la bonica cançó "Goigs a llaor de la Mare de Déu de Requesens" que tothom la coneix i que es canta per Sant Joan a l'ermita de Santa Maria de Rquesens, on pot dir-se que es reuneix tot el poble de Cantallps, junt amb els familiars i amics i altra gent que acudeix cada any a la nostra festa. I ella com tots posa tot el seu amor al cantar-la en aquesta diada."
