Cançons
La ràdio
N'és la ràdio un aparato
que fa poc que ha sortit nou,
és bonic i molt barat(o)
que, d'aquí poc rato,
respon a Moscou.
Tan sols és una antena,
un filferro i un cordó.
(I)a en surten les boques plenes,
com unes galenes
surten les cançons.
Des de que hi han tantes antenes
pels terrats i pels balcons,
(i)a no es veuen tantes nenes
que en busquen galenes
per (a)quells carrerons.
I una nena moreneta,
per favor m'ha demanat
que li clavi una anteneta
ben arrenbladeta
en el seu terrat.
Jo no sé com li clavava,
ni tampoc què va passar;
el cas és que ella plorava
de tant que picava
en el seu colomar.
Com que ell és molt prim de mena
i ella n'és grossa de pit,
i una nit de lluna plena
li ha clavat l'antena
per damunt del llit.
I una senyora amb gran pompa
n'ha cridat tots els veïns.
I els uns criden amb la trompa
i els altres no en tenen
per sentir els veïns / de dins.
No hem trobat recollida enlloc més aquesta cançó, excepte en un article publicat a Quaderns de Vilaniu (Valls-Alt Camp) l'any 1991, on s'entrevistava a Dolors Adsera i Pons, del Pla de Santa Maria (Alt Camp), i que explicava:
"... Després també quan van sortir les primeres ràdios, passava un home pel carrer i cantava com un "romanso" i repartia uns paperets amb la cançó escrita, que deia així:
N'és la ràdio un aparato, que fa poc que ha sortit nou,
n'és bonic i molt barato, i d'aquí poc rato sentirem el Moscou.
Tant sols posa una antena, uns filferros i uns cordons,
i sentiràs de boca plena com des d'una galena surten les cançons.
Oh, moreneta si escoltes la ràdio
no estiguis soleta quan vingui l'Arcadio,
perquè aquell fulano té cops amagats
i sap tocar el piano pels quatre costats...".
