Vés al contingut

Cançons

La botineta

Nom de l'informant
Data i lloc de naixement
Municipi de residència
On, com i de qui la va aprendre
Del seu pare
Gravació realitzada a finals dels anys 70 per Àngel Daban. La fotografia ens l'ha proporcionat en Joan Arnau i Serra.
Imatge
Fàbriques de tabaco
Lletra

Una minyona alta i bufona,
per balladora se'n pot ben mirar,
tan bon punt entra a la saleta,
la botineta la'n fa relliscar. Oh, iaià!

Qua(n)sevol jove que balli amb ella
de botineta no en podrà portar,
perquè si n'hi(n) dava una aixafadeta,
com que és tan dreta,
molt mal n'hi(n) farà. Oh, iaià!

Un dia un jove ballava amb ella
una aixafadeta li'n va donar.
I a més (a) córrer a casa seva
(a) la seva mare ho va anar-ho a explicar. Oh, jajà!

La seva mare amb els ulls plorosos
casa del metge la(n) va acompanyar.
I com que el metge n'era un xic jove
quan la(n) va veure riure es va posar. Oh, jajà!

No hi pots anar noia, no hi pots anar noia,
no hi pots anar noia, tu a ballar.
Perquè n'hi ha un jove que te'n vegila
i a la distreta et podia aixarpar (?). Oh, jajà!

Observacions

No hem trobat recollida enlloc més aquesta cançó.

 
La Montserrat Llover va treballar a la fàbrica fins que es va casar. Les cançons les va aprendre del seu pare, el "vell escloper".
 



 
Partitura
Imatge
La botineta