signatura_PNC2022.jpg

Gerineldo

Nom de l'informant: Pepa Quintana i Agustí

Data i lloc de naixement: 26/3/1915 (Beuda)

Municipi de residència: Vilademuls

Fotografia de l'informant

 

Lletra:

Estava el Garinel·lo   i ab una ventana linda;
planxava roba de seda   per al Rei anar vestido.
L'infanta se l'e(n) mirava   per un mirador q(ue) hi (ha)via:
-Pogués tenir el Garinel·lo   tres hores antes de dia.
-No pot ser, la rica infanta,   que de mi se'n burlaria.
-Li juro, el Garinel·lo,   que jo no me'n burlaria.
-I en quina hora vindré jo?   I en quina hora vol que hi vingui?
-Al punt de la mi(t)ja nit,   cantando el gallo primo,
amb les sabates de mano,   per no mana(r)-ne ruido.
L(a) infanta no d(o)rme, no,   l(a) infanta no està adormida.
-Qui me'n ronda en mi palacio?   Qui me'n ronda en mi castillo?
Garinel·lo soy, señora,   vinc a complir el prometido.
-Entri, entri, Garinel·lo,   entri, entri aquí a dintre.
(Con) el rei s'ha despertat,   Garinel·lo no hi ha visto.
Si n'ha fet un pensament,   de que en faci (?) de vesti(r)-se,
(?) llave por llave,   d’aquí (o)n l'infanta dormia.
Els en troba a dins del llit,   cum a muller i marido.
Ell n'ha fet un pensament,   de veure quin mataria.
-Si matés la rica infanta,   (?) es quedaria.
Si mato el Garinel·lo,   gran cavaller perd(e)ria.
Ell en desembaina l’espasa,   entremig d'ells dos els hi ha metido;
(con) l'infanta es despertà,   l'espasa bé coneixia.
-(Ai)xeca't, (ai)xeca't, Garinel·lo,   (ai)xeca't, (ai)xeca't de seguida.
(?) a (a)trapar al meu pare,   i no li diguis cap mentida.
-Jo no hi (an)iré, la rica infanta,   el teu pare (en) a mi em mataria.
-Vés-hi, vés-hi, Garinel·lo,   i no li diguis cap mentida.
Ell n'ha fet un pensament,   d’ana(r)-l(os)-hi a donar el b(u)n(s) dies:
-B(u)n(s) dies, el senyor rei,   i tota la senyoria.
-On (t')eres, Garinel·lo,   que jo no t'hi havia visto.
-Jo era a regar el jardí,   el jardí de la seva filla.
-No em diries, Garinel·lo,   quines flores (a) hi havia?
-Rosa hi (ha)via, el senyor rei,   rosa i vera (?) i Catalina (?).
Això n'és l'honor d'un patge,   que no li dic cap mentida;
això n'és l'honor d'un patge,   vostè la sabe i no la diga.

Observacions:

Es tracta d'una balada provinent del cançoner castellà. La trobem recollida arreu de la Península Ibèrica amb noms com "Gerineldo" o "Gerineldo y la infanta". A la majoria de versions recollides a Catalunya s'hi observen interferències importants de la llengua catalana. 

La primera versió en català que hem trobat recollida és de l'any 1893. Confegida a partir de diverses variants, apareix dintre el "Romancer Popular de la Terra Catalana" de Marià Aguiló i Fuster amb el nom de "Gerinel·lo".

L'any 1911, Julita Farnès en publica un fragment de Tossa de Mar al Butlletí n.197 del Centre Excursionista de Catalunya.

Més endavant, al voltant de l'any 1920, també fou recollida dintre el Cançoner del Ripollès, aplegada a Les Llosses amb el títol de "Garineldo".

Dintre l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya en trobem unes quantes versions. Per exemple, aquesta de l'any 1924 aplegada a Sant Esteve d'en Bas, aquesta altra de l'any 1925 a Olot o una altra versió aplegada l'any 1927 a l'Alt Empordà.



La Pepa Quintana vivia al poble de Vilafreser (Vilademuls).

Enregistrament realitzat pels seus néts l'any 1993. La cinta va ser cedida per la família a Àngel Vergés.