Cançons

De molt petiteta,
la meva mareta
deixar-me soleta
i al cel se'n va anar.

N'era tendre encara
(que) el dol de la mare,
casant-se el meu pare
mad(r)astra em donà.

Un dia vaig dir:
pare, compreu-me una nina 
i aquella donota
va dir-me'n que no.

I al ser la diada
de reis la vesprada
tot innocentona
jo la sabatona
vaig posar al balcó.

I amb un paper molt dolçament
jo els hi deia als reis d'Orient:
Porteu-me una nina,
de careta fina 
i de ros cabell,
dolça miradeta 
i amb una boqueta
de llavis vermells.

Tota innocentona
després de fer nona
dins la sabatona
hi va posar un carbó.

I aquella donota, 
al veure'm tristona,
com una bojota
reia el meu dolor.

I al ser més grandeta,
vaig marxar de casa,
un jove amb paraula 
va vènc(re) el meu cor.

I jo enamorada
vaig caure-hi encisada:
com (àrgel)? que deixa
un àngel va néixer
fruit del nostre amor.

I tot mirant-lo al (tern)? infant,
jo li deia així plorant:
I ara en tinc la nina, 
de careta fina 
i de ros cabell.
Dolça miradeta
i amb una boqueta 
de llavis vermells.