Cançons
El present de noces
Totes les margaridetes se'n volen casar aquest any,
ai, trista de mi, soleta, n'hauré d'esperar un altre any.
Tinc el galant a la guerra, no sé si me'l mataran;
si me me'l maten, que me'l matin, a mi brau mal me faran.
Cada dia surto en ventana cap a França vaig mirant;
i un dia veig venir cavalleria, Don Joan ne va davant.
Ja li'n porto una cadira per baixar-ne del cavall:
-Què en porteu d'aqueixes terres que n'hagiu estat tants anys?
-Te'n portem ara unes joies, no sé si t'agradaran.
No en són d'or ni en són de plata, ni tampoc de diamant.
Són fetes d'un moro i una mora que hi han trebaiat set anys;
no hi han celebrat cap festa sinó les quatre de l’any:
què és per Pasqua i Cincogesma, i les festes de Nadal.
Sota la olivera, oliva,
sota la olivera un ram,
un ram de flors i violes
violetes de tot l'any.
És una balada antiga amb poques variants. La versió més coneguda és l'anomenada "Presents de boda" o "Les tres ninetes", ja recollida aquí
, al volum III de "Cansons de la terra" (1871) de Francesc Pelagi Briz o aquí, per Milà i Fontanals al "Romancerillo catalan" (1882).
També està recollida a la "Segona serie de Cançons Populars Catalanes" (L'Avenç), de l'any 1909, amb el títol "La cinta daurada". Amb aquest mateix títol i força extensa l'aplega Joan Amades.
La trobem també al Fons de Música Tradicional, recollida a Sant Joan de les Abadesses, als anys 1920, amb el nom de "Sota de l'olivera". En el marc de l'Obra del Cançoner Popular, l'any 1926 també va ser aplegada a Besalú (Garrotxa) amb el nom de "Margarideta" i als anys 1928 i 1929 recollida a Verges (Baix Empordà) amb el títol "Totes les caterinetes".
Posteriorment, ha estat recollida a Beget durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella i publicada posteriorment a "Les Cançons de Beget". També per Artur Blasco, dintre "A Peu pels camins dels Cançoner", a Estana (Baixa Cerdanya), l'any 1982 i a Maià de Montcalt (Garrotxa) i Les Llosses (Ripollès), l'any 1988.
En Ciset Barraquer va ser pagès fins l’any 1937, quan va anar a la guerra lluitant a diferents fronts de Catalunya, Aragó i Madrid. En finalitzar-se, s’estableix a Les Planes i treballa com obrer fabril.
