Cançons
El mariner
Voreta la mar
n’hi ha una donzella,
n'hi ha una donzella,
que en brodava un mocador;
n'és per la reina,
n'és per la reina.
Quan n'estava a mig brodar, li manca seda;
gira els ulls enve(r)s la mar, veu una vela.
-Mariner, bon mariner, que en porteu seda?
-De quin color la voleu, blanca o vermella?
-Vermelleta la vull jo, que és millor seda.
-Pugeu a dalt de la nau. La nau pren vela.
-Mariner, bon mariner, torneu-me a terra.
-Això sí que no pot ser, que heu de ser meva;
que jo sóc el fill del rei de l'Anglaterra.
Segons Joan Amades, és una de les balades més populars i la trobem gairebé a tot el domini de llengua catalana, sense grans variacions ni de lletra ni de melodia; també es troba en molts altres pobles mariners d'Europa.
Surt recollida en molts cançoners amb el nom d' "A la vora de la mar", "A tota voreta del mar" o "El rei mariner". Trobem l'exemple més antic, recollit per Milà i Fontanals, dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). Aquí n'hi ha un altre a "Cansons de la Terra I" (1866), de Francesc Pelagi Briz.
I aquí, una mica d'aprofundiment segons la Viquipèdia.
