Cançons

I una vella n'hi ha a Mallorca,   de cent cinquanta-tres anys,
se'n pentina i se'n clenxina   com si només tingués quinze anys.
Se'n posa les arracades   i se'n mira en el mirall,
i en gafa la mantellina,   de la plaça se'n va al ball.
I el ballador que la treia   si en era un pobre estudiant.
-I estudiant, si em vols creure,   tu en seràs un ric marxant.
I en posarem cent auvelles,   que totes molt bé n’a(n)iran;
I en posarem cent cabretes,   totes encabridaran;
i en posarem cent llucades,   que totes molt bé n’a(n)iran,
de pollastres i gallines   tampoc no ens en faltaran.
El dilluns reclaren els tractes   i el dimarts casats estan.
I el dimecres cau malalta   i el dijous ja l’enterrà(ve)n.
I el seu marit va al radera   i amb un frubiol sonant:
-I amb els quartos de la vella   i en tindré una de quinze anys.

Tarararam, pam, pam,
tararam!