Lo primer, mala figura que tormenta morts i vius, treu el(s) morts de la sepultura i a disgustos mata el(s) vius. Una senyora enviudada i un senyor estimat seu han fet la pasterada. Oh, Reina i Mare de Déu.
El segon, mare maligna i un senyor molt criminal han fet coses indignes que han causat molt de mal. Plens de maleït deliri, i sense temor de Déu, han malmès el cementiri. Oh, Reina i Mare de Déu.
El tercer, sembla una santa, el seu cor és infernal, una solemna farsanta que es dedica fent el mal. El senyor que l'acompanya porta barret i mantón com una figura estranya. Oh, Reina i Mare de Déu.
El quart, els atipaven de garnatxa i aiguardent i a tots els que hi treballaven perquè ho fessin malament. Com sempre estaven borratxos, res els hi sabia greu treballaven com a matxos. Oh, Reina i Mare de Déu.
El quint, portaren tots els pobres en un hort, els paletes i manobres com si enterressin porcs. L'alcalde s’hi presentava, i els hi deia: -Això no ho feu-, i l’endemà ja hi tornaven. Oh, Reina i Mare de Déu.
El sisè, espatllaren tots els nínxos una nit, i han desenterrat els pobres, també han fet ballar els rics. Menos el de la viudeta i un altre que hi ha una creu que n'està molt alta i dreta. Oh, Reina i Mare de Déu.
El setè, espatllaren el pas de la professó, més de cent anys que hi passava ara han fet un rentador. No hi pot rentar-hi qui vulgui sinó pel regalo seu, mireu quin senyor tan murri. Oh, Reina i Mare de Déu.
El vuitè, casa malvada centre de gent criminal, on han fet la canallada que ha causat tant de mal. S’ha desa(n)vingut el poble per culpa del pecat seu i ara tornarem unir-nos. Oh, Reina i Mare de Déu.
El novè, serveix per dir-vos que és molt cert lo que cantem, i el mateix temps advertir-os que convé que units marxem. Donarem una llisada a aquell galifardeu de la monja renegada. Oh, Reina i Mare de Déu.
Observacions:
És un fragment del que sembla ser un contrafactum – creació d'una lletra nova sobre una cançó coneguda – a partir d'uns goigs que no hem sabut identificar. El text és original de Joan Matamala i Gournes "Pedrera de Mata" (1871-1940): picapedrer i constructor de pous, cercador d'aigües, caporal del somatent, jutge de pau, pagès i poeta popular. Havia estat un personatge molt conegut pel seu tarannà conciliador, pel seu humor i sobretot pels seus versos de temàtica satírica. Va ser autor de moltes cançons que es van publicar en fulls volanders impresos a Banyoles, a la Impremta Mateu i a Can Friselda, i a la impremta Trayter de Figueres.
La Conxita explica que a la seva mare, l'Angeleta Masdevall, també li agradava cantar. Havia sentit dir que, com que en Pedrera no en sabia, la cridava a ella perquè li cantés els seus versos amb una música concreta que ell decidia.
En aquesta ocasió, la Conxita canta el text a partir d'un full escrit a mà del fill d'en Pedrera on es descriuen els fets d'una polèmica pel trasllat dels nínxols del cementiri de Mata. En un altre document amb els mateixos versos picats a màquina, s'indica que la cançó està escrita l'any 1918.
La Conxita viu a Mata (Porqueres, Pla de l'Estany) des de petita. La majoria de cançons les va aprendre dels seus avis, en Ramon i la Ció, i de la seva tia Pepa, que les cantaven enforcant alls, cosint o engrunant mongetes i pèsols entre d'altres tasques domèstiques.
