Adéu, vila de Ripoll, entremig de dugues aigues; una cançó vull cantar, no fa molt que s’és dictada. Les ninetes d’El Maiol, aquelles que en són galanes, han baixat a espigolar una fresca matinada. Ja en ve l’hora d’esmorzar, n’han contades les manades; l’una diu que n’hi té nou, l’altra diu que els hi han robades. Pensant-se que ningú ho veu, a plorar se n’és posada, de darrera un ga(r)ba(i)ó, el seu galant se la mirava. -Què plora la d(o)lce amor? De què estàs tan enutjada? -D’una part en tinc raó: m’han robades les manades. -No plori, la d(o)lce amor, que io li daré una garba; si d’una no n’hi ha prou, li posarem alguna altra. Si d’això no n’hi ha prou, seràs la meva estimada. Adéu, punteta del sol, estrella de l’alba clara, i espineta del meu cor, que em travesses les entranyes.
Observacions:
Segons Joan Amades, es tracta d'una balada típica de les espigoladores, les noies que collien les espigues que havien caigut als segadors durant la segada.
Tot i començar amb dos versos que despisten, segurament es tracta de la mateixa cançó que va recollir Francesc Civil l'any 1958 a Sant Esteve d'en Bas, de la qual en va fer un arranjament per a cor mixte.
En d'altres cançoners, la mateixa balada la coneixem per "La noia de Camprodon", "Les noies de Camprodon" o "Les ninetes de Camprodon" (Joan Amades, Pelagi Briz, Cançoner del Ripollès...), "Les ninetes de Cervera" (Obra del Cançoner Popular) o "Quatre noies del Pallars" (Cançoner del Ripollès). Francesc Pelagi Briz la recull al volum cinquè de "Cansons de la terra", l'any 1877. Més tard, Milà i Fontanals al seu "Romancerillo catalán" (1882), amb el títol "El robo de moragas".
Apareix també recollida el 1908 a "Folk-lore musical - Cançons populars" (Les Guilleries) d'Eusebi Bosch i Humet.
Al Cançoner del Ripollès, també està recollida a Ripoll (1915) i a Sant Joan de les Abadesses, i hi apareix amb el títol "Les nines del Maiol" i "Les noies del Maiol".
També hem trobat aquesta balada aplegada l'any 1922 en una de les missions de recerca de l'Obra del Cançoner Popular de Joan Llongueres i Joan Tomàs a Les Planes d'Hostoles (Garrotxa), amb el nom de "L'espigolera".
Respecte els dos primers versos, es tracta d'una interferència d'una altra cançó que hem trobat recollida a diversos llocs sota el títol "Adéu, vila de Ripoll", i amb una història molt diferent d'aquesta. Els dos versos en són una part de la tornada. La melodia que canta en Ton de Pla Boscàs és la mateixa que recull Artur Blasco per a la balada "Don Joan i Don Lluís", consultable en aquest mateix arxiu.
L'Antonio Pagès i Suriol (Ton de Pla Boscàs) va néixer al mas Pla Boscàs de Cogolls, municipi de Les Planes d'Hostoles, l’any 1918. En el moment de la gravació feta per Joan Arnau tenia 84 anys. Fins l’any 1953 va fer de pagès a la casa pairal i els estius anava a segar i tondre (esquilar) les ovelles per diferents pobles i comarques. Així va aprendre moltes de les cançons que canta. De l’any 1953 fins el 1980 va treballar a la fàbrica de teixits de Les Planes. Quan es va retirar continuà la feina de pagès, però ara al poble.
Gravació realitzada l'any 2002 per Joan Arnau i Serra.L'enregistrament, la fotografia i tota la informació biogràfica ens l'ha proporcionat ell mateix.
