signatura_PNC2022.jpg

Per l'aliment del bon vi

Nom de l'informant: Antonio Pagès i Suriol  "Ton de Pla Boscàs"

Data i lloc de naixement: 1918 (Cogolls, Les Planes d'Hostoles)

Municipi de residència: Les Planes d'Hostoles

On, com i de qui la va aprendre: De quan anava a segar i tondre les ovelles en diversos pobles i comarques.

Fotografia de l'informant

Lletra:

Pe l'aliment del bon vi,
s'ha venut les espardenyes.
Pe l'aliment del bon vi,
s'ha venut les espardenyes.
Ha quedat despardenyat,
si no m'han enganyat.

Les noies de Mo(i)ó
totes són tral·les,
tral·les del vi bo,
l'aigua no gaire,
tral·les del vi bo
i de l'aigua no.

Pe l'aliment del bon vi,
si s'ha venut els mitjons.
Pe l'aliment del bon vi,
si s'ha venut els mitjons.
I ha quedat desmitjonat,
despardenyat,
si no m'han enganyat.

Les noies de Mo(i)ó
totes són tral·les,
tral·les del vi bo,
l'aigua no gaire,
tral·les del vi bo
i de l'aigua no.

Pe l'aliment del bon vi,
si se n'ha venut les calces.
Pe l'aliment del bon vi,
si se n'ha venut les calces.
Ha quedat desencalçat,
desmitjonat, despardenyat,
si no m'han enganyat.

Les noies de Mo(i)ó
totes són tral·les,
tral·les del vi bo,
l'aigua no gaire,
tral·les del vi bo
i de l'aigua no.

Pe l'aliment del bon vi,
si se n'ha venut la faixa.
Pe l'aliment del bon vi,
si se n'ha venut la faixa.
Ha quedat desenfaixat,
desencalçat, desmitjonat,
despardenyat,
si no m'han enganyat.

Les noies de Mo(i)ó
totes són tral·les,
tral·les del vi bo,
l'aigua no gaire,
tral·les del vi bo
i de l'aigua no.

Pe l'aliment del bon vi,
si se n'ha venut l'armilla.
Pe l'aliment del bon vi,
si se n'ha venut l'armilla.
Ha quedat desarmillat,
desenfaixat, desencalçat,
desmitjonat, despardenyat,
si no m'han enganyat.

Les noies de Mo(i)ó
totes són tral·les,
tral·les del vi bo,
l'aigua no gaire,
tral·les del vi bo
i de l'aigua no.

Pe l'aliment del bon vi,
si se n'ha venut el gec.
Pe l'aliment del bon vi,
si se n'ha venut el gec.
I ha quedat desengecat,
desarmillat, desenfaixat,
desencalçat, desmitjonat,
despardenyat,
si no m'han enganyat.

Les noies de Mo(i)ó
totes són tral·les,
tral·les del vi bo,
l'aigua no gaire,
tral·les del vi bo
i de l'aigua no.

Pe l'aliment del bon vi,
si s'ha venut la camisa.
Pe l'aliment del bon vi,
si s'ha venut la camisa.
Ha quedat descamisat,
desengecat, desarmillat,
desenfaixat, desencalçat,
desmitjonat, despardenyat,
si no m'han enganyat.

Les noies de Mo(i)ó
totes són tral·les,
tral·les del vi bo,
l'aigua no gaire,
tral·les del vi bo
i de l'aigua no.

Pe l'aliment del bon vi,
si s'ha venut la corbata.
Pe l'aliment del bon vi,
si s'ha venut la corbata.
Ha quedat descorbatat,
descamisat, desengecat,
desarmillat, desenfaixat,
desencalçat, desmitjonat,
despardenyat,
si no m'han enganyat.

Les noies de Mo(i)ó
totes són tral·les,
tral·les del vi bo,
l'aigua no gaire,
tral·les del vi bo
i de l'aigua no.

Pe l'aliment del bon vi,
si se n'ha venut la gorra.
Pe l'aliment del bon vi,
si se n'ha venut la gorra.
Ha quedat desengorrat,
descorbatat, descamisat,
desengecat, desarmillat,
desenfaixat, desencalçat,
desmitjonat, despardenyat,
si no m'han enganyat.

Observacions:

En trobem una variant al volum I de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, recollida a Osor (Selva) l'any 1922. Aquesta versió és la més difosa actualment, segurament gràcies al treball de recopilació i difusió de Joaquim Maideu a la "Crestomatia de cançons tradicionals catalanes" (1992).

També en trobem moltes altres variants. Per exemple, una de recollida a Espolla l'any 1928 (Volum IX de l'Obra del Cançoner Popular) o una de transcrita per Sara Llorens de Serra al seu Cançoner de Pineda (1931), amb el títol "El vi n'és bo". També Joan Amades en recull una amb el títol "Pel bon vi".

La lletra de la tornada de la versió que presentem agafa la primera estrofa d'una altra cançó recollida a Girona i Olot a l'Obra del Cançoner Popular, titulada "Les noies de Prats de Molló":

Les noies de Prat de Molló
totes són trol·les
En troben el vi bo (ó les hi agrada el vi bo)
l'aigua no gaire
en troben el vi bo (ó les hi agrada el vi bo)
l'aigua no no. (ó que l'aigua no)

Aquesta mateixa variant va ser recollida a Beget durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella, i publicada posteriorment al treball "Les cançons de Beget". 

 

L'Antonio Pagès i Suriol (Ton de Pla Boscàs) va néixer al mas Pla Boscàs de Cogolls, municipi de Les Planes d'Hostoles, l’any 1918. En el moment de la gravació feta per Joan Arnau tenia 84 anys. Fins l’any 1953 va fer de pagès a la casa pairal i els estius anava a segar i tondre (esquilar) les ovelles per diferents pobles i comarques. Així va aprendre moltes de les cançons que canta. De l’any 1953 fins el 1980 va treballar a la fàbrica de teixits de Les Planes. Quan es va retirar continuà la feina de pagès, però ara al poble.

Gravació realitzada l'any 2002 per Joan Arnau i Serra.  L'enregistrament, la fotografia i tota la informació biogràfica ens l'ha proporcionat ell mateix.