La dida

Nom de l'informant: Conxita Lloveras i Congost

Data i lloc de naixement: 16/12/1928 (La Bisbal d'Empordà)

Municipi de residència: La Bisbal d'Empordà

On, com i de qui la va aprendre: Del seu pare, Hermes Lloveras.

Fotografia de l'informant

 

Lletra:

El rei ha tingut un infantó
que l'ha hagut de donar a dida;
l'infantó no en vol callar
ni en bressol ni en cadira.

Només a la vora del foc,
a la falda de la dida;
la dida ja fa un gran foc
de llenya seca d'alzina.

I amb la resplandor del foc,
la dida queda adormida
i quan es va despertar
trobà l'infant cendra viva.

La dida ja fa un gran crit:
-Valga'm Déu, Verge Maria!
Les veïnes ho han sentit:
-Ai, i què t'ha passat, dida?

-S'ha cremat un llençolet,
dels millors que el rei tenia.
-Dida, aquí teniu diners,
aneu-(vo)s-en per les botigues.

-Si a les botigues no n'hi ha,
(a)neu a les argenteries.
Mentre estaven dient això,
el rei i la reina arriben.

-Dida, a(n) (u)n teniu el noi,
que jo veure'l el voldria.
-El noi és en el bressol,
que si no dorm, dormiria.

-Dida, aneu-me'l a buscar,
que jo veure'l el voldria.
-El noi és en el bressol,
que si no dorm, dormiria.

(-I així s'acaba...-)

Observacions:

És un romanç antic que trobem en molts cançoners i amb diverses variants; se'l coneix sobretot amb el títol de "La dida" o "La dida de l'infant". Ja la recopilava Milà i Fontanals a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). Aquí n'hi ha un altre exemple a "Cansons de la Terra I" (1866), de Francesc Pelagi Briz.

Gravació i fotografia de Carles Sanjosé a la seva àvia paterna, fetes el juliol de 2016.