Lletra:

Meu pare és fill de Girona,
la mare de Barcelona,
no en puc ser més catalana,
jo en sóc vigatana,
sóc filla de Vic.

El mocador me acomoda,
jo no estalvio la roba,
que duc llargues les faldilles
i les pantorrilles
no vull ensenyar.

Jo no sóc xerraire
ni sóc xafardera,
jo no parlo gaire
ni sóc embustera,
i de quatre cares
(a) us dic la vritat:
que sóc catalana,
per quatre costats,
ja ho saps.

El meu nòvio (...)
perquè en sóc tan neta i fina,
però no em fa res que m'ho canti
-Apa, no s'espanti, 
sèria li'n vaig dir.

Jo no sóc xerraire
ni sóc xafardera,
jo no parlo gaire
ni sóc embustera,
i de quatre cares
(a) us dic la vritat:
que sóc catalana,
per quatre costats,
ja ho saps.