Lletra:

A la plana de Vic
n'hi ha una donzella,
es b(o)rla dels fadrins
perquè és boniqueta,
i adéu, dolça amor,
l'Espanya ens governa,
i adéu, Rosselló.

(I)a en vindrà algun temps   que ens burlarem d’ella;
diumenge vinent,   la concerta és feta
per anar a ballar   i a la ribe(d)eta.
Tot saltant ballant,   l'amor la'n turmenta.
-I anem-se’n, fadrins,   que per mi es fa vespre.
-Per un passarem,   per dalt o per baix?
-Passaren per baix,   pe la ribe(d)eta.
Però passant per baix,   la n'han jagudeta.
-Si n(u) em feu cap mal,   us el deixaré sempre.
La n'han jagudeta   de ventret en alt,
de culet en terra,   i apreteu, minyons
                              i apreteu-ne endintre.
-No et farem cap mal,   sinó un bony al ventre.
Al cap de los nou mesos,   bony se li reventa.
N'ha tingut un nen   bonic cum un temple;
(en)cara no'n té un any,   (i)a trempa i destrempa,
encara no'n té dos,   n'han emprenyat la reina,
(en)cara no'n té tres,   les putes de Lleida.