Les entrades per al Dinar de cantadors al Restaurant La Brasa Grillada, del dissabte 19 de novembre, s'han exhaurit. Es tracta d'un àpat popular, amb la participació de reconeguts avis i àvies cantadors, en què la cançó és la principal protagonista. Començant per l’agraïment cantat als qui han parat la taula, es cantarà als plats i a l’alegria de viure, mentre els comensals mengen, buen, escolten i, si volen, participen dels cants. Els conductors del dinar són Montse Casanova, Ramon Manent i Jaume Arnella.

Des d’avui i durant tot el mes de novembre, a la Biblioteca Municipal de Cassà de la Selva, hi trobareu una exposició en forma d’aparador cultural acompanyat d’un recull de cançoners i documents de música tradicional per a totes les edats. Una ocasió per deixar-vos endur per les cançons d’ara i sempre, i consultar-ne les lletres, les tonades i la història. La mostra es podrà visitar els matins de dimecres, dijous i dissabtes de 10 h a 14 h i les tardes de dilluns a divendres de 16 h a 20:30 h.

Comprar entrades

Non, non, vine, vine, vine;
non, non, vine que tinc son.

La son ve de Peralada
per fer dormir a la mainada;
la son ve de Castelló
per fer dormir aquest minyó. 

La cançó del lliri d'aigua,
si la voleu escoltar,
es la cançó d'una noia
que el promès la va deixar.

Era hermosa com un àngel,
rossa com un serafí,
i el promès, que la estimava,
li'n regala un lliri lli.

Un vellot que la volia,
el llir li'n va demanar,
i la noia va ser boja
que en el riu el va tirar.

Després el vell, per venjar-se,
com que tenia molt (mal) cor,
va fer creure que la noia
l'hi havia robat l'or.

El promès, que s'ho va creure,
per lladre la va deixar,
i la noia va ser boja
que en el riu es va tirar.

La cançó del lliri d'aigua,
si la voleu escoltar,
es la cançó d'una noia
que el riu se la va emportar.

(-(Com) passava deia:-)

Sereno andando,
las tres y cuarto,
nublado, clapos a clapos!