El rei mariner

Nom de l'informant: Pepa Quintana i Agustí

Data i lloc de naixement: 26/3/1915 (Beuda)

Municipi de residència: Vilademuls

Fotografia de l'informant

 

Lletra:

Tota voreta de mar
hi ha una donzella
que ella broda un mocador
que és pe(r) la reina,
que és pe(r) la reina.

(Con) ha (set) a mig brodar
li'n falta seda,
(I)a veu venir un mariner
que tira veles,
que tira veles.

(i)o moriré si l'amor no em ve,
gentil donzella,
gentil donzella.

Ja en veu venir un mariner
que tira veles:
- Mariner, b(u)n mariner,
portarí(e)u seda?
Portarí(e)u seda?

- Pugeu a dalt de la(r) nau,
triareu d’ella.
De quin color la voleu,
blanca o vermella?
Blanca o vermella?

Jo moriré si l'amor no em ve,
gentil donzella,
gentil donzella.

- Vermelleta la('n) vull jo
que és m(a)llor seda.
Mariner es posa a cantar
cançon(s) molt belles,
cançons molt belles.

I a(m)b el cant del mariner
s'ha adormideta.
(Con) ella s'ha despertat,
n'és lluny de terres,
n'és lluny de terres.

Jo moriré si l'amor no em ve,
gentil donzella,
gentil donzella.

(Con) ella s’ha despertat,
n'és lluny de terres.
- Mariner, el b(u)n mariner,
torneu-me en terres,
torneu-me en terres.

- Mariner, b(u)n mariner,
torneu-me en terres.
- En terres no us tornaré
que vós sou me(u)a,
que vós sou me(u)a.

- De tres germanes que en tinc
sóc la més bella.
Una és casada amb un rei,
l'a(l)tre és princesa,
l'a(l)tre és princesa.
I jo, tristeta de mi,
sóc marinera,
sóc marinera.

Jo moriré si l'amor no em ve,
gentil donzella,
gentil donzella.

- No sereu marinera, no,
que en sereu reina.
Reina de tot Portugal,
d(e) Inglaterra,
d(e) Inglaterra.

Jo moriré si l'amor no em ve,
gentil donzella,
gentil donzella.

Observacions:

Segons Joan Amades, és una de les cançons més populars i la trobem gairebé a tot el domini de llengua catalana, sense grans variacions ni de lletra ni de melodia; també es troba en molts altres pobles mariners d'Europa.

Surt recollida en molts cançoners sota el nom de "A la vora de la mar", "A tota voreta del mar"o "El rei mariner". Trobem l'exemple més antic, recollit per Milà i Fontanals, dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). Aquí  n'hi ha un altre a "Cansons de la Terra I" (1866), de Francesc Pelagi Briz.

aquí, una mica d'aprofundiment segons la viquipèdia.

L'ús de la paraula "arnau" en compte de "nau" també l'hem trobat a la mateixa cançó recollida a Polinyà (Vallès Occidental) als anys 1924 i 1925, dins de l'Obra del Cançoner Popular. 


La Pepa Quintana vivia al poble de Vilafreser (Vilademuls).

Enregistrament realitzat pels seus néts l'any 1993. La cinta va ser cedida per la família a Àngel Vergés.