L'ocellet

Nom de l'informant: Pepa Quintana i Agustí

Data i lloc de naixement: 26/3/1915 (Beuda)

Municipi de residència: Vilademuls

Fotografia de l'informant

Lletra:

Aquí baix (a(m)b) un p(a)rat,
aquí baix (a(m)b) un p(a)rat
si n'hi (ha)via un camp de blat.
Ai, ai, ai, Roseta,
que n'ets emp(r)e(i)at el temps tan joveneta.

Un pomeret Déu hi ha ha criat,
un pomeret Déu hi ha ha criat
que de pomes n'és carregat.
I ai, Roseta.

Són vermelles d’un costat
i grogues de l'altra part.
Ai, ai, ai, Roseta,
que n'ets emp(r)e(i)at el temps tan joveneta.

Un ocellet s'hi ha parat,
un ocellet s'hi ha parat
que té el bec de sobre endaurat
i (de) les alete(s) la meitat
i la cua de cap a cap.
Ai, ai, ai, Roseta,
que n'ets emp(r)e(i)at el temps tan joveneta.

Un caçador li ha espiat,
un caçador li ha espiat:
- Caçador, no em tiris pas
que tampoc no em mataràs.
Ai, ai, ai, Roseta,
que n'ets emp(r)e(i)at el temps tan joveneta.

Que tampoc no em mataràs,
que del rei som estimat
i de la reina enamorat.
Ai, ai, ai, Roseta,
que n'ets emp(r)e(i)at el temps tan joveneta.

Observacions:

Joan Amades la recull al seu cançoner com a cançó d'aplec i explica que era ballada al voltant d'un arbre.

La primera referència que en tenim és la que aplega Milà i Fontanals dins "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853) amb el nom de "La avecilla". Més tard, la tornaria a aplegar amb el mateix nom dintre el "Romancerillo catalán" (1882).

Francesc Pelagi Briz la recull al volum I de "Cansons de la terra" (1866) ja em el nom de "L'aucellet".

L'any 1901 apareixia amb el mateix nom dintre "Cançons populars catalanes" de Joan Guasch i pocs anys després també amb el mateix títol 
al Cançoner Popular (1904 -1907) d'Aureli Capmany

També està recollida dintre el cançoner "Tercera Sèrie de Cançons Populars Catalanes" de la Biblioteca Popular de "L'Avenç" (1910) amb el títol de "El pomeret".

En tenim algunes versions recollides dintre l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, com per exemple aquesta aplegada a Beuda l'any 1926 o aquesta altra a Tregurà l'any 1933.

L'any 1931 apareixeria recollida també com "El pomeret" dintre El Cançoner de Pineda, de Sara Llorens.


La Pepa Quintana vivia al poble de Vilafreser (Vilademuls).

Enregistrament realitzat pels seus néts l'any 1993. La cinta va ser cedida per la família a Àngel Vergés.