Al matí de Sant Joan

Nom de l'informant: Pepa Quintana i Agustí

Data i lloc de naixement: 26/3/1915 (Beuda)

Municipi de residència: Vilademuls

Fotografia de l'informant

 

Lletra:

Al matí de Sant Joan
n'és matí de molta alegria,
fan festa los cristians
i el(s) moros de moreria.

(Els) meu(s) company(s) m'estan di(gu)ent:
- Ai, Joan, c(u)m no t'hi alegres?
- C(u)m voleu que m'alegri (i)o,
n'han casada l'amor me(u)a.

Adéu-siau, b(u)n amor,
amb salut ens tornem veure
i ens tornem veure amb salut,
jo fadrí i tu donzella.

L'han casada lluny d’aquí,
que mai més la pogués veure;
l'han casada a Sant Martí,
que per mi n'és un desterro.

Adéu-siau, b(u)n amor,
i amb salut ens tornem veure
i ens tornem veure amb salut,
jo fadrí i tu donzella.

El dia del casament
pel meu carrer passava ella,
jo m'estava en el balcó
fent veure que no la veia.

Jo m'estava en el balcó
fent veure que no la veia
i ella me mirava (en) a mi,
jo també em mirava a(mb) ella.

Adéu-siau, b(u)n amor,
amb salut ens tornem veure
i ens tornem veure amb salut,
jo fadrí i tu donzella.

Jo li'n tiro un anell d’or
i amb les cent pedres verme(i)es
i ella me'n tira un mocador
brodat de seda vermella.

Adéu-siau, b(u)n amor,
i amb salut ens tornem veure
i ens tornem veure amb salut,
jo fadrí i tu donzella.

Ella me'n tira un mocador
brodat de seda vermella
i en el mig hi ha un campanar
(en) a cada cap una estrella.

Adéu-siau, b(u)n amor,
i amb salut ens tornem veure
i ens tornem veure amb salut,
jo fadrí i tu donzella.

Observacions:

És una cançó recollida en diversos cançoners de música tradicional, amb noms com "Joan, per què no t'alegres?", "Amor contrariat" o "El dia de Sant Joan". La primera referència que tenim d'aquesta cançó és dintre el volum IV de "Cansons de la Terra" de Francesc Pelagi i Briz, l'any 1874, amb el títol "Lo matí de Sant Joan". Més tard, la publicava Manuel Milà i Fontanals dintre el "Romancerillo catalán" (1882) sota el títol de "Tristeza".


La Pepa Quintana vivia al poble de Vilafreser (Vilademuls).

Enregistrament realitzat pels seus néts l'any 1993. La cinta va ser cedida per la família a Àngel Vergés.