Els tres segadors

Nom de l'informant: Pepa Quintana i Agustí

Data i lloc de naixement: 26/3/1915 (Beuda)

Municipi de residència: Vilademuls

Fotografia de l'informant

Lletra:

N'han baixat tres segadors
d’aquí dalt de la muntanya,
n'han baixat a l’Empordà
per segar una temporada.

Ai, serena de la nit,
fresca n'és la matinada;
(con) la lluna fa el seu torn
junts amb l'estrella de l’alba.

I el més petitet de tots
porta les fa(u)ç endaurades
i el lligador n'és d'or
i el(s) didal(s) ne són de plata.

El lligador n'és d'or
i el(s) didal(s) ne són de plata;
la filla del rei (a) ho ha vist,
d'ell se n'és enamorada.
Fresca n'és la matinada.

La filla del rei (a) ho ha vist,
d'ell se n'és enamorada;
si l'ha enviat a buscar
per un criat del seu pare.

Si l'ha enviat a buscar
per un criat del seu pare
i al punt de dos quarts de tres
-pujador- segador puja l'escala.

Ai, serena de la nit,
fresca n'és la matinada;
(con) la lluna en fa el seu torn
junts amb l'estrella de l'alba.

I al punt de dos quarts de tres
segador puja l’escala
i amb el barret a les mans:
- Què és lo que vostè demana?

- Segador, b(u)n segador,
segarí(e)u un camp de civada?
- Prou l'en segaria jo,
si no en sé allà on t'és sembrada.

- Prou l'en segaria jo,
si no en sé allà on t'és sembrada.
- No és sembrada (amb) cap serrat,
ni tampoc (amb) terra plana.

- (No és sembrada (amb)) cap serrat,
ni tampoc (amb) terra plana;
és (am)b un hort de regadiu
que al mig (a) hi passa l'aig(u)a.

Ai, serena de la nit,
fresca n'és la matinada;
(con) la lluna en fa el seu torn
junts amb l’estrella de l’alba.

- Segador, b(u)n segador,
quantes garbes n'heu segades?
- Trenta-vuit o trenta-nou
o a la ratlla de qu(a)ranta.
I a qu(a)ranta arribaré
si lligador no en fa falta.

Ai, serena de la nit,
fresca n’és la matinada;
(con) la lluna en fa el seu torn
junts amb l’estrella de l’alba.

Observacions:

Era una cançó molt popular entre les colles de segadors. Una variant melòdica d'aquesta cançó eròtica és la que els estudis han portat a pensar que podria ser l'origen de l'himne nacional de Catalunya. També la podem trobar en altres reculls amb el títol de "Els tres garberets", "Els segadors", "N'hi havien quatre segadors", "El segador més petit" ó "Els garbers de la Cerdanya" entre d'altres.

Només a l'Obra del Cançoner Popular per exemple l'hem trobat recollida (i en part censurada): l'any 1923 a La Garrotxa, els anys 1924-1925 a Polinyà i St. Llorenç Savall (Vallès Occidental), 1925 a Olot (Garrotxa) i Fígols (Berguedà), 1927 a Figueres, Valveralla, Vilanova de la Muga i Navata (Alt Empordà) entre molts d'altres. El musicòleg Jaume Ayats en compta una seixantena només en aquestes publicacions. Devia ser, per tant, molt popular.

La primera referència escrita que hem trobat ha estat a "Cansons de la Terra III" (1871), de Francesc Pelagi Briz, amb el nom de "La filla del rei". És una versió menys indecent que la presentada i Briz comenta: "... Per desgracia eixa versió no es sancera, gracias á haverhi de la mateixa una inmoral y repugnanta parodia que n'es la que se's feta mes popular y ha més casi en oblit aquella...".

Al mateix any trobem una referència a la tornada dins "La Renaxensa - Periódich de literatura, ciencias i arts" del maig de 1871. En l' "Ensaitg sobre la bellesa de las cansons populars" s'apunta:

"Oh serena de la nit
Frescas són las matinadas
Quan la lluna ha dat son torn
A la punteta del auba,
Oh serena de la nit"

Al Romancerillo catalán de Milà i Fontanals de 1882 recull la cançó amb el títol de "Los segadores", amb tonada aquí.


Per més informació: "Els segadors. De cançó eròtica a himne nacional" de Jaume Ayats.


La Pepa Quintana vivia al poble de Vilafreser (Vilademuls).

Enregistrament realitzat pels seus néts l'any 1993. La cinta va ser cedida per la família a Àngel Vergés.