La dama de París

Nom de l'informant: Pepa Quintana i Agustí

Data i lloc de naixement: 26/3/1915 (Beuda)

Municipi de residència: Vilademuls

Fotografia de l'informant

 

Lletra:

A París n’ha nascut una dama
rossa c(u)m un fil d'or;
(la) se(u) mare la('n) pentinava 
i a(m)b una pinteta d’or.
adiós, Anna Maria,
robadora del meu cor i adiós.

(La) se(u) mare la('n) pentinava
i a(m)b una pinteta d’or;
(la) se(u) tia li('n) fa les trenes
del cabell d'en dos en dos.
adiós.

(La) se(u) tia li('n) fa les trenes
del cabell d'en dos en dos:
cada trena hi ha una perla,
cada (b)erla un anell d’or.
adiós, Anna Maria.

(El) seu germà se la mirava
i a(m)b un ull molt piadós:
"Que si no en fossim germans 
ens casaríem los dos".
adiós, 
Anna Maria,
robadora del meu cor i adiós.

(I que se demés) n'hi havia   
i a l'iglésia van los dos;
en allí a l'entrant de l'iglési(a),
el(s) sant(s) relluen tots.
adiós, Anna Maria.

En allí a l'entrant de l'iglési(a),
el(s) sant(s) relluen tots;
en allí a l'aig(u)a beneita
i els anells hi cauen tots.
adiós, Anna Maria.

(El) capellà que en diu la missa
n'ha perduda la lliçó;
(con) ne diu "dones de viscu",
quina dama que en veig jo.
adiós, Anna Maria.

(Con) ne diu "dones de viscu",
quina dama que en veig jo;
escolà que l'ajudava:
- Per mi la('n) vol(d)ria jo.
adiós, Anna Maria,
robadora del meu cor i adiós.

Observacions:

Normalment amb el nom de "La dama d'Aragó" (però també a València, Vic, Mallorca o França), aquesta és una de les cançons més exteses i conegudes, i amb diverses variants. El primer recull on apareixeria és a "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" de Milà i Fontanals, l'any 1853. La podeu veure aquí.

Més tard, l'any 1866 la publicava Francesc Pelagi BrizS'obre en una finestra nova al volum I de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" anomenant l'inici de "A Paris n'hi ha una dama" també com un dels coneguts (de fet, aquest inici sembla el més habitual a les versions de l'Empordà que hem trobat).

N'hem trobat també algunes variants al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard


L'expressió "dones de viscu" utilitzada per la cantadora és una evolució fonètica del "Dominus vobiscum" (el senyor sigui amb vosaltres).

La Pepa Quintana vivia al poble de Vilafreser (Vilademuls).

Enregistrament realitzat pels seus néts l'any 1993. La cinta va ser cedida per la família a Àngel Vergés.