Lletra:

A París n’ha nascut una dama
rossa c(u)m un fil d'or;
(la) se(u) mare la('n) pentinava 
i a(m)b una pinteta d’or.
I adiós, Anna Maria,
robadora del meu cor, i adiós.

(La) se(u) mare la('n) pentinava
i a(m)b una pinteta d’or;
(la) se(u) tia li('n) fa les trenes
del cabell d'en dos en dos.
I adiós.

(La) se(u) tia li('n) fa les trenes
del cabell de(n) dos en dos:
cada trena hi ha una perla,
cada (b)erla un anell d’or.
I adiós, Anna Maria.

(El) seu germà se la mirava
i a(m)b un ull molt piadós:
- Que si no en fossim germans 
ens casaríem los dos.
I adiós, Anna Maria,
robadora del meu cor, i adiós.

(I que se demés) n'hi havia   
i a l'iglesia van los dos;
en allí a l'entrant de l'iglesi(a)
el(s) sant(s) relluen tots.
I adiós, Anna Maria.

En allí a l'entrant de l'iglesi(a)
el(s) sant(s) relluen tots;
en allí a l'aig(u)a beneita
i els anells hi cauen tots.
I adiós, Anna Maria.

(El) capellà que en diu la missa
n'ha perduda la lliçó;
(con) ne diu "dones de viscu",
quina dama que en veig jo.
I adiós, Anna Maria.

(Con) ne diu "dones de viscu",
quina dama que en veig jo;
escolà que l'ajudava:
- Per mi la('n) vol(d)ria jo.
I adiós, Anna Maria,
robadora del meu cor i adiós.