Una matinada fresca

Nom de l'informant: Pepa Quintana i Agustí

Data i lloc de naixement: 26/3/1915 (Beuda)

Municipi de residència: Vilademuls

Fotografia de l'informant

 

Lletra:

Una matinada fresca,
oi lailà quina fresca hi feia,
jo me'n vaig p(e)r un bosc enllà,
oi lailà quina fresca hi fa.
(En) (a)gafo l’escopeteta
i me'n (a) hi vaig a (de) caçar.
 
No en trobo caça ninguna,
oi lailà quina fresca hi feia,
per pogue(r)-li jo tirar,
oi lailà quina fresca hi fa.
Si no una nina dormida
i a dessota un olivar.
 
Si no una nina adormida,
oi lailà quina fresca hi feia,
que en g(o)rdava el bestiar,
oi lailà quina fresca hi fa.
La nineta és boniqueta,
no la('n) goso despertar.
 
La nineta és boniqueta,
oi lailà quina fresca hi feia,
no la'n goso despantar,
oi lailà quina fresca hi fa.
P(u)so(c) un ram de violes,
sobre el pit li vaig posar.
P(u)so(c) un ram de violes,
sobre el pit li vaig posar.
 
Les violes n'eren fresques,
oi lailà quina fresca en feia.
La nina se despertà,
oi lailà quina fresca hi fa
Què us hi pensàv(e)u, gran jove,
què us hi pensàv(e)u trobar?
 
D'amor de la pastoreta,
oi lailà quina fresca hi feia,
si me la'n volguéss(i)u dar,
oi lailà quina fresca hi fa.
L’amor de la pastoreta
si me la'n volguéss(i)u dar.
 
Demaneu-ho en el meu pare,
oi lailà quina fresca hi feia,
oi també en el meu germà,
oi lailà quina fresca hi fa.
Demaneu-ho en el meu pare
oi també en el meu germà.
 
Demaneu-ho en el meu tio,
oi lailà quina fresca hi feia,
(e)n el meu tio el capellà,
oi lailà quina fresca hi fa.
Jo bé li'n vaig preguntar-li
de qui era el bestiar.
 
Les ovelles són del pare,
oi lailà quina fresca hi feia,
i els mutons del meu germà,
oi lailà quina fresca hi fa.
Jo bé li'n vaig preguntar-l(a)i
de qui era el bestiar.
 
Les ovelles són del pare,
oi lailà quina fresca hi feia,
i el(s) moltons del meu germà,
oi lailà quina fresca hi fa.
Jo bé li'n vaig preguntar-li
de qui era el bestiar.

Les ovelles són del pare,
oi lailà quina fresca en feia,
i el(s) moltons del meu germà,
oi lailà quina fresca hi fa.
El marrà n'és del meu tio,
del meu tio capellà.
El marrà n'és del meu tio,
del meu tio el capellà.

Observacions:

És una cançó antiga i molt extesa arreu de Catalunya que es troba a la gran majoria de cançoners amb el nom de "El caçador i la pastora", "El bon caçador" o simplement "El caçador". Ja està recopilada aquí per Milà i Fontanals dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes", l'any 1853, amb el títol de "La Pastorcilla". 

N'hem trobat també algunes versions al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975) amb el nom de "La pastora i el caçador". 
 
Si bé Joan Amades parla que n'existeixen diverses variants, actualment se'n canten sobretot tres:
 
- Amb resposta "ara va de bo". Sembla que es va repopularitzar a partir de la recuperació que en va fer el pedagog Ireneu Segarra, director de l'Escolania de Montserrat. El cor va publicar l'any 1981 el disc "Cançons populars catalanes" amb aquesta versió anomenada també "Una matinada fresca". En aquest vídeo podem veure l'Escolania interpretant-la en directe.
 
- Una versió més simple que la que presentem aquí (amb la resposta "olailà, quina fresca hi feia"). La va tornar a impulsar el cantant Emili Vendrell i Coutier (fill del tenor Emili Vendrell) a partir d'un disc publicat l'any 1968 anomenat "Cançons de la nostra terra Vol. II" (Aquí la podem sentir en una disc publicat als anys 80). Posteriorment, l'any 1973 Ara va de bo l'enregistren a partir d'un cantador de St. Privat de Bas -Garrotxa-.
 
- Amb la resposta "Si en tira l'amor no en toca". La va repopularitzar el tenor Gaietà Renom al disc "Canciones populares" de 1961 que podem sentir aquí. També l'any 1968, Pau i Jordi (Pau Riba i Jordi Pujol) l'enregistren al disc "El rei de Xauxa".
 
 
 

La Pepa Quintana vivia al poble de Vilafreser (Vilademuls).

Enregistrament realitzat pels seus néts l'any 1993. La cinta va ser cedida per la família a Àngel Vergés.