La fiera malvada

Nom de l'informant: Pepa Quintana i Agustí

Data i lloc de naixement: 26/3/1915 (Beuda)

Municipi de residència: Vilademuls

Fotografia de l'informant

 

Lletra:

Les muntanyes de Nurvant
tretze __ tenen de llargària;
trobaven a faltar gent
i animals de tota classe.
Terra de Je(s)usalem,
ai, quina terra tan aspra.
 
Trobaven a faltar gent
i animals de tota classe;
això s'és d'experimentar (?)
per dos soldats que hi passaven.
Terra de Je(s)usalem,
ai, quina terra tan aspra.
 
Amb els trepigs (?) del cavall
sortí la fiera malvada
(i)a en salta de sobre d’un,
pro(n)te membres (des)pedaçava.
Terra de Je(s)usalem,
ai, quina terra tan aspra.
 
(I)a en salta de sobre d’un,
pro(n)te membres (des)pedaçava;
l'a(l)tre es va escapar fugint
perquè el cavall el portava.
Terra de Je(s)usalem,
ai, quina terra tan aspra.
 
L'a(l)tre es va escapar fugint,
el cavall el portava;
fugia c(u)m el vent
fins que va ser a la posada.
 
(Con) (a) la posada en fou,
no tenia color al(s) llavis;
color al(s) llavis no té
ni per torna(r)-ne la p(a)raula.
Terra de Je(s)usalem,
ai, quina terra tan aspra.
 
Luego veu venir un senyor,
(amb) una beguda molt clara
pe(r) fe(r)-li tornar el color,
el color i la paraula.
 
(Con) ell se'n fou ben e(s)plicat
en caçaven (?) gent armada,
si de a peu n’hi han (a)nat cent
i de (a) cavall uns cent qu(a)ranta.
Terra de Je(s)usalem,
ai, quina terra tan aspra.
 
Si de a peu n’hi han (a)nat cent
i de (a) cavall uns cent qu(a)ranta,
tan lluny c(u)m en veuen venir,
li'n tiren llarga cerrada.
Terra de Je(s)usalem,
ai, quina terra tan aspra.
 
Tan lluny c(u)m en veuen venir,
li'n tiren llarga cerrada;
i en té la pell de tortuga
que no li'n fan re(s) les bales.
 
En té la pell de tortuga
que no li'n fan re(s) les bales;
i en té el cap c(u)m un bou
i la cua c(u)m una espasa.
 
I en té el pèl c(u)m agu(i)es
c(u)m _________.
Terra de Je(s)usalem,
ai, quina terra tan aspra.
 
El cavaller que l'ha morta
li ha enfornada l’espasa;
li ha enfumat pe(r) la boca,
li ha sortida p(e)r una espatlla.
Terra de Je(s)usalem,
ai, quina terra tan aspra.
 
Li ha enfumat pe(r) la boca
i li ha sortida p(e)r una espatlla;
i al cavaller que l'ha m(ue)rta
renda viva li han donada.
Terra de Je(s)usalem,
ai, quina terra tan aspra.
 
Al cavaller que l'ha morta
renda viva li han donada:
setze duros cada mes
i setze (en) a la campanya.
Terra de Je(s)usalem,
ai, quina terra tan aspra.

Observacions:

Francesc Pelagi Briz la recull al volum cinquè de "Cansons de la terra V" l'any 1877 amb el nom de "Santa Marta", a l'Obra del Cançoner Popular n'hi ha recollides algunes versions (a St. Llorenç Savall 1924-1925 per exemple) i al Cançoner de Pineda, de Sara Llorens, l'any 1931. 

Es tracta però d'un romanço molt més antic, del qual se'n conserven diverses edicions dels s.XVIII i XIX, en català i castellà. Al bloc Quiro news hi ha escrita una entrada sobre aquesta cançó.

Tot i que les versions escrites semblen situar la història prop de Jerusalem, en algunes ocasions la nostra tradició oral també l'ha traslladat en diversos indrets de Catalunya.

Un exemple en català fotografiat del Fons Etnogràfic de Josep Maria Massip i Gibert:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La Pepa Quintana vivia al poble de Vilafreser (Vilademuls).

Enregistrament realitzat pels seus néts l'any 1993. La cinta va ser cedida per la família a Àngel Vergés.