Entrades exhaurides

Càntut a taula

Especialment ideat per al Càntut

“Quina taula tan ben parada, de dames i cavallers...” Un any més, tornen els Dinars de cantadors i cantadores! Un espai i un moment per compartir cançons al voltant d’una taula i d’un bon àpat.

En el primer dels dos dinars d’enguany, l’Entitat Gastronòmica de Cassà de la Selva s’ocuparà dels fogons i Adrià Cortadellas, cantant de Fetus, s’encarregarà de dinamitzar la proposta. Us hi engresqueu?

Adrià Cortadellas (Fetus), dinamització

Entitat Gastronòmica de Cassà de la Selva, dinar

Can Quirze, cessió de l’espai

Concert

Contrabaixista, pedagog i compositor, Marcel Casellas és un dels músics més actius de la música tradicional del país. Al costat de la Vella Clúndia presenta un nou espectacle, Submersió Alfa, una proposta al voltant de la cançó tradicional catalana, en aquesta ocasió, amb un vestit de cordes elèctriques.

Refranys, tornades i “responsos” ens transportaran a una festa plena de cançons!

Marcel Casellas, veu

Marina Lluch, guitarra elèctrica i veu

Chiara Giani, baix elèctric i cors

 

Concert

Prenent la figura de la dona com a eix central, La Filadora neix amb la voluntat de reflexionar, remoure i repensar algunes cançons tradicionals catalanes des d’una perspectiva de gènere. Sota el títol Primfila i se’n va, el trio proposa un concert-xerrada que explora com han arribat les cançons fins avui dia, qui les cantava i en quins entorns, i quins espais ocupaven dones i homes, entre d’altres qüestions.

A partir de l’anàlisi líric i algunes reinterpretacions, La Filadora proposa examinar les històries que s’hi expliquen, les realitats que s’hi plasmen i les maneres d’entendre i tractar-les.

Sònia Arias, gralla, guitarra i veu

Alba Tomàs, acordió i veu

Roser Serrano, violí, tenora i veu

Presentació

Durant els anys 1926 i 1927 Antoni Bonell, Lluís M. Millet i Joan Tomàs van recollir a Figueres 134 peces musicals, amb lletra i música, que es van incloure a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. A més del valor musical, les memòries i comentaris dels col·lectors són un testimoni impagable de la vida rural de la capital empordanesa a principis del segle XX: ens acosten a les experiències i vivències dels cantadors i cantadores, persones anònimes que van contribuir de manera significativa a la construcció del nostre patrimoni cultural.

El llibre El Cançoner de Figueres recopila aquest testimoni i ens ofereix una panoràmica de com vivia la gent senzilla en aquells anys i de com, mitjançant les cançons, transmetien històries i coneixements. La presentació del llibre al Càntut comptarà amb la participació del grup Mini-Stress, que oferirà una petita mostra d’algunes d’aquelles cançons.

Jordi Jordà (autor del llibre), presentació

Joan Carles Codolà, introducció

Mini-Stress, música

Presentació

Abans de la independència de Cuba, de la derrota traumàtica d’Espanya i del Desastre del 98, les havaneres ja parlaven de la guerra, dels soldats catalans, de les fruites de pinyol dolç, de la sensualitat pertorbadora de les dones d’ultramar i de tots els tòpics de l’amor romàntic. Les cantaven els pescadors, els obrers de les fàbriques, els personatges de les sarsueles, els cantants professionals, els músics de carrer i els fills de les classes dirigents. Les havaneres eren una música de moda.

Escrit pels musicòlegs Anna Costal, Joaquim Rabaseda i Joan Gay, el llibre Les primeres havaneres a Catalunya. Imperialisme i sensualitat abans de Carmen presenta l’havanera com un fenomen urbà i contemporani, emmarcat en la cultura catalana de l’època romàntica i partícip dels nous mecanismes de creació, edició i distribució de la societat de l’espectacle del segle XIX. Al Càntut podrem descobrir més detalls d’aquesta obra, que descriu el perfil dels compositors d’havaneres catalans d’aquesta època: músics que no havien anat mai a Cuba i que, en general, formaven part d’orquestres de teatres d’òpera i d’orquestres de ball.

Anna Costal, Joaquim Rabaseda i Joan Gay (autors del llibre), presentació

Compra entrades

www.lacosina.cat

Hostal Càntut

Especialment ideat per al Càntut

Reivindiquen la vida social a les places, les lluites col·lectives, el sentiment d’amor a la terra i a qui la treballa, el poder del paper de les persones grans i tots aquells moments que ens fan entendre que som poble, barri o família. La Cosina és una cassola a foc lent que cuina històries d’abans i les salteja de manera festiva, alegre i compromesa.

Per al primer Hostal Càntut al Bar del Centre Recreatiu, el grup ha preparat un sopar familiar especial per cantar i ballar cançons pròpies i de sempre. Una ocasió única en què s’hi ajuntaran més cosines i cosins per assaborir-ho tot intensament!

Joan Ferrando, guitarra i veu

Dídac Mariné, percussió, acordió diatònic i veu

Clara Colom, acordió diatònic i veu

Roser Serrano, violí i veu

Sònia Arias, gralla i veu

Dídac Prat, baix acústic i veu

Pau Benítez, flabiol i tamborino

Compra entrades

www.germanegre.cat

Concert (a peu dret)

Espectacle amb el suport del Càntut. Cançons de tradició oral

Agafant-se la vida i la música amb una saludable ironia i fent ús d’aquell repertori estripat i irreverent que forma part del mapa sonor dels Països Catalans, fa més d’una dècada que el grup de folk banyolí Germà Negre omple de balls i de cançons populars les festes d’arreu del país. Amb cinc discos editats, han ofert més de 400 concerts.

Aquesta tardor presenten el seu darrer disc i espectacle sota el títol Puja aquí dalt i balla, sorgit d’una coneguda expressió amb doble sentit (i amb certa sornegueria). El nou treball inclou vuit cançons que revisen i complementen el cançoner popular i de tradició oral: cants tradicionals i cantarelles que es transformen mitjançant estils variats, amb la intenció d’explicar històries que beuen del passat, però que demostren una gran vigència.

Adrià Estarriola, violí i mandolina

Adrià Mateos, bateria

Aleix Pagès, baix i sintetitzadors

Ferran Roure, tenora i saxo

Adrià Dilmé, veu i acordió

David Mauricio, guitarra i veu

Marc Vall, percussió

Exposició

Una coproducció de Càntut. Cançons de tradició oral i Diputació de Girona amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Antigament, el fet de cantar formava part inseparable de la vida de la gent. Cantar era habitual i se n’aprenia cantant. Cantar significava compartir un espai i uns valors i permetia transmetre moltes de les novetats de la vida social. Es cantava a tot arreu: a la feina, a casa, i també per a celebrar. La mecanització del camp, l’aparició de l’electricitat, la societat de l’espectacle i l’arribada de la ràdio o la televisió són algunes de les causes que van propiciar un canvi de paradigma i de costums que van afectar el fet de cantar en tots els àmbits.

Amb aquesta exposició, el projecte Càntut posa de manifest la necessitat humana i natural que és cantar així com la importància de la preservació i difusió de les cançons de transmissió oral. Un llegat que ens arrela a un territori i una cultura, i que ens permet no només fer una mirada al passat sinó sobretot pensar quin futur volem.

La inauguració tindrà lloc el divendres 15 de novembre a 2/4 de 7 de la tarda

Horari:
Divendres 15 de novembre, de 4 de la tarda a 8 del vespre
Dissabte 16 i diumenge 17 de novembre, de 10 del matí a 2 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre
Fins al diumenge 22 de desembre, dissabtes i diumenges de 10 del matí a 2 del migdia

Compra entrades

www.teatrenu.com

Espectacle

Espectacle per a adults

Quant dura el dolor que ocasiona el mal? Quantes generacions carreguen la duresa de la vida d’algú que ha estat víctima d’un fet traumàtic? Quan el dolor es converteix en fascinació? Quan la fascinació es transforma en llegenda? Quan la llegenda es fa cançó, alegria i festa? Vivim envoltats d’històries i cançons que tenen un origen traumàtic i dolorós. Llegendes i tonades que no vivim precisament amb pena, sinó que formen part de la melodia del nostre dia a dia. Històries que cantem quan estem alegres, quan volem celebrar o, fins i tot, quan volem oblidar les penes d’avui.

En Jordi Vidal ha vingut a explicar-nos d’on ve, els seus orígens i de quina manera el mal afecta les seves arrels. Guiat pels sons i la música de la Laia Vallès, s’enfonsarà en melodies tradicionals que ens faran reviure el dolor de forma nostàlgica, meravellosa i, fins i tot, divertida. Perquè, per molt mal que faci el passat, sempre el podrem enyorar amb una cançó.

Jordi Vidal, veu

Laia Vallès, música

Víctor Borràs, autoria i direcció

Presentació

La vuitena edició del Festival Càntut ja és aquí! Comencen tres dies dedicats a les cançons de tradició oral, amb propostes per a tots els públics i espais i moments per cantar plegats. Una trobada intergeneracional que, de ben segur, ens pot enriquir en molts sentits.

Enguany, que dediquem el festival a les cançons de festa, ens aplegarem a l’exterior de Can Sixtu Viñas i, a tall de pregó de festa major, donarem la benvinguda a aquestes dates tan assenyalades. Que visqui el Càntut!