El campanar d’Arbúcies,
quan toca hores, no mira prim;
van per tocar les dotze
i es descarrila fins trenta-cinc.

I és que les rates
han rosegat
les cordes del rellotge,
que són d’espart.

És que les rates
han rosegat
les cordes del rellotge,
que són d’espart.

Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen,
plou i fa sol,
les bruixes porten dol.

Plou i fa sol,
liró, liró, liraina,
plou i fa sol,
liraina, lirondol.

Trico, trico, depresseta,
anem tots cap a caseta,
per dessota dels abrets,
que ens faran de paraigüets.

Trico, trico, no badem,
no badem, si no caurem!
Mira, mira quin ruixat
pel camí ens ha ensopegat!
Ai, quin llamp, ai, quin tro,
quin tro més eixordador!

Sant Marc, Santa Creu,
Santa Barbara, no ens deixeu!

Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen,
plou i fa sol,
les bruixes porten dol.

Plou i fa sol,
liró, liró, liraina,
plou i fa sol,
liraina, lirondol.

Jo tinc una cabreta
que salta, salta, salta,
pro jo sóc petiteta,
pro jo sóc petiteta,
jo tinc una cabreta
que salta, salta, salta,
pro jo sóc petiteta,
i no hi puc fer-hi res,
i no hi puc fer-hi res.

Jo tinc a casa meva
una flor que és alta, alta,
pro jo sóc petiteta,
pro jo sóc petiteta,
jo tinc a casa meva
una flor que és alta, alta,
pro jo sóc petiteta,
i no hi puc fer-hi res,
i no hi puc fer-hi res.

-Margarideta, lleva’t de matí,
que ja és tard de matinada,
Margarideta, lleva’t de matí,
que ja és tard el dematí.

-Prou em llevaria io,
pro mitgetes no en tenia,
prou em llevaria io,
pro mitgetes no en tinc, no.

Pere va a la plaça,
Pere (i)a li compra,
Pere (i)a se’n torna,
Pere (i)a és aquí;
Margarideta, lleva’t de matí!

El gegant del pi
ara balla, ara balla,
el gegant del pi
ara balla pel camí.

El gegant de la ciutat
ara balla, ara balla,
el gegant de la ciutat,
ara balla pel terrat.

El tren pinxo de Banyoles
és el més bonic que hi ha,
fet de llaunes i cassoles
i barrets de capellà,
laral·lara, lara,
i barrets de capellà.

Quan se’n puja una pujada
(i)a s’atura a mig camí;
dona temps al maquinista
per nar a beure un got de vi,
laral·lara, lara,
per nar a beure un got de vi.

Els vagons són de primera,
malcosits i apedaçats;
no es viatja de tercera
ni pagesos ni soldats,
laral·lara, lara,
ni pagesos ni soldats.

Nou pometes té el pomer,
de nou una, de nou una,
nou pometes té el pomer,
de nou una (i)a en caigué.

Si mireu el vent d’on ve,
veureu el pomer com dansa,
si mireu el vent d’on ve,
veureu com dansa el pomer.

       -Bueno, això fins a l'u...-

Una pometa té el pomer,
d’una a una, d’una a una,
una pometa té el pomer,
d’una a una ja en caigué.

Si mireu el vent d’on ve,
veureu el pomer com dansa,
si mireu el vent d’on ve,
veureu com dansa el pomer.

Allà lluny hi ha una caseta,
així, així,
amb un fum que vola
per la teuladeta,
així, així.

Hi ha un prat amb herbreta,
i un petit avet,
allà una fonteta
i aquí un jardinet.

Tral·la, la, lal·lara, la, la,
tot és petit, petit,
molt petit, oidà.

El general Bum-Bum,
quan se’n va a la guerra,
davant dels seus soldats
fa tremolar la terra.

Damunt del seu cavall,
galopa que galopa,
damunt del seu cavall,
galopa amunt i avall.

El cavall és de cartró,
aparteu les criatures,
que el cavall és de cartró,
que no es cansa ni té por.

Rampataplam, tereteté,
patapim, patapum, se’n va a la guerra,
rampataplam, tereteté,
patapim, patapum,
se’n va a la guerra el general Bum-Bum.

El general Bum-Bum,
quan es treu l’espasa,
fa tremolar tothom
i fins la gent de casa.

Quan ell té el braç alçat,
tremola que tremola,
quan ell té el braç alçat,
tremola el veïnat.

La bandera tant se val,
aparteu les criatures,
la bandera tant se val,
és un tros de davantal.

Rampataplam, tereteté,
patapim, patapum, se’n va a la guerra,
rampataplam, tereteté,
patapim, patapum,
se’n va a la guerra el general Bum-Bum.

-Punyet, punyet,
què hi ha aquí dins?
-Oli d’argent.
-Qui l’en treurà?
-El fill del capellà.
El primer que ensenyi les dents
una bofetada haurà!
Mmmm…