signatura_PNC2022.jpg

Sereno de la nit

Nom de l'informant: Cinto Solanellas i Solé

Data i lloc de naixement: 10/12/1919 (Berga)

Municipi de residència: Montagut

On, com i de qui la va aprendre: D'altres pastors com ell.

Fotografia de l'informant

Lletra:

Sereno de la nit,
ara que la gent reposen,
no en reposen els meus ulls,
que en volen dormir i no poden,
que en volen dormir i no poden.

Nit i dia estic pensant
amb la vostra amor, minyones;
nit i dia estic pensant
amb la vostra amor, minyones.

Un dia vaig sapiguer
que era a l'horta tota sola,
que en regava el seu jardí,
roserets i d'altres flores
roserets i d'altres flores

-Déu vos guard, dolcet amor,
me'n voldries dar una rosa?
-Més valdria, jovenet,
que en parléssim d'altres coses.

Del que n'hem dit i pensat
que en prenguéss(e)m matrimoni.
-No en pot ser dolcet amor,
no en faríem bon negoci,
no en faríem bon negoci.

Jo ja sé de què tu has dit,
que no n'era molt bon jove.
-No et penséss(e)s tu tampoc
ser del món la més ditxosa,
ser del món la més ditxosa.

La ventura que tu tens
que la roba bé se't posa;
que si'n cas no et fos això,
tu del món fores l'escòria,
tu del món fores l'escòria.

Ai, noies que festegeu,
caseu-(se) quan us demanin,
que quan us voldreu casar
els fadrins us faran vores,
els fadrins us faran vores.

Que a les flors que no hi ha mel
les abelles no hi adoren;
a les flors, quan no hi ha mel,
les abelles no hi adoren,
les abelles no hi adoren.



 

Observacions:

Hem trobat diverses variants d'aquesta cançó amb diversos títols, tot i que el mes comú és "Ara ve lo mes de maig". La primera referència està publicada per Milà i Fontanals dintre el "Romancerillo catalán" (1882) amb el títol de "Constancia".

També la recull Adolf Carrera al cançoner "Segona sèrie de cançons populars catalanes" (1909) amb el títol "La Sirena".

Més tard, també la trobem aplegada dintre l'Obra del Cançoner Popular amb el títol "Ara ve lo mes de maig". En tenim un parell d'exemples aplegats a Setcases (Ripollès) l'any 1933.


En Cinto Solanellas va ser pastor, un bon coneixedor del territori i un gran interessat pel patrimoni arquitectònic i les dites i cançons populars. D'ell en surten algunes de les cançons que van populartizar a finals dels 60 el Grup de Folk, de la mà de Pau Riba i Jordi Pujol. Tot i que va néixer a Berga, va viure a Peguera, Puigcerdà, Balsareny, a Mas Saiols (Serra de Finestres), Sant Pere de Rodes (d'on també en va ser el guarda durant 13 anys) i finalment a Vilajuïga. Aquesta gravació està feta durant o just després de l'etapa a la Serra de Finestres i abans d'anar cap a Sant Pere de Rodes. És al Mas Roure del senyor Ferrussola, que tenia arrendat.

Gravació realitzada a finals dels anys 70 per Àngel Daban. La fotografia i la informació sobre en Cinto Solanellas està extreta del l'entrevista publicada a la Revista de Girona, l'octubre del 1993.