signatura_PNC2022.jpg

Isabel

Nom de l'informant: Maria Casas

Data i lloc de naixement:   10/10/1926 (St. Hilari Sacalm)

Municipi de residència: Sant Hilari Sacalm

On, com i de qui la va aprendre: Del seu pare.

Lletra:

- Dé(u) vos guard, Isabel,
voleu ser robada?
Dé(u) vos guard, Isabel,
voleu ser robada?

- Robada vull ser 
si el lladre m'agrada.
- Lladre com sóc jo,
mireu si us agrada.

- Lladre com sóc jo,
mireu si us agrada.
- I avui vindrà bé,
que no hi han mon(s) pares. 

- Són anats a Tremp
a casar ma germana
i en a mi també,
parlen de casar-me.

- I en a mi també,
parlen de casar-me
amb un vell vellot
no el vu(i) ni m'agrada.

- Amb un vell vellot
no el vu(i) ni m'agrada:
en té el cap pelat,
la barba corcada.

- I una dent que té
encara manllevada
i una dent que té
encara manllevada.

I un xiquet avall
en troba a en són pare
- Què hi porteu aquí,
tan abrigoiada?

- Que en té por del sol
o de la rosada?
- No en té por del sol,
no ha sortit encara.

I un xiquet avall
en troba a en sa mare
- I on vas Isabel
i on vas desditxada?

- Baixa del cavall
i entorna't a casa,
baixa del cavall
i entorna't a casa.

Ja en respon un d'ells:
- Ben en serà guardada.
Ja en respon un d'ells:
- Ben en serà guardada.

- De vi no en beurà
però en beurà bona aigua.
De casa a la font
n'hi ha una jornada.

- De casa a la font
n'hi ha una jornada,
de la font allà
se n'hi con(p)ten una altra.

Quan ja feia un any,
son germà hi passava:
- Déu vos guard, Isabel,
en sous enyorada.

- Déu vos guard, Isabel,
en sous enyorada;
m'hi (ha)gués ben pensat,
no hi seria encara.
M'hi (ha)gués ben pensat,
no hi seria encara. 

Observacions:

La primera referència d'aquesta balada, normalment titulada "Isabel", la recull Milà i Fontanals l'any 1882 al "Romancerillo catalán" com a "Niña veleidosa", tot i que ja l'anomena al llibre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853). També la recopila Francesc Pelagi Briz aquí, amb el mateix nom, dintre "Cansons de la Terra I" (1866). 

L'any 1967 l'enregistrava Guillermina Motta amb el nom de "Si el lladre m'agrada" al disc "Ni flors ni violes" i posteriorment, l'any 1978, Marina Rossell a l'àlbum "Penyora" amb el títol de "Madona Isabel".


La Maria no té cap formació musical ni acadèmica. Ha estat sempre mestressa de casa i les cançons les havia après del seu pare, que era roder.

Partitura:

Partitura
Gravació extreta del treball d'Antoni Miralpeix "La música tradicional a St. Hilari" (1999).