signatura_PNC2022.jpg

El testament d'Amèlia

Nom de l'informant: Rosa Balletinas i Paretas

Data i lloc de naixement: 1904 (Sarrià de Ter)

Municipi de residència: Sarrià de Ter

Lletra:

El castell de Figueres   i el(s) moros (i)a me l'han pres.
No me l'han pres per riquesa,   ni tampoc per els diners;
me l'han pres per una dama,   és filla del rei francès.
La dama se posa mala   i no saben quin mal és.
(I)a ne visiten el(s) metges,   els comtes i cavallers;
tabé hi va la seva mare,   com aquell que no sap res.
-Ai filla, la meva filla,   diga'm el mal que tu tens.
-Ai mare, la meva mare,   bé em penso que bé ho sabeu.
Metzines me n'heu donades   que me cremen el cor meu.
-Ai filla, la bona filla,   i el combregar portarem,
i després del combregar,   (i)a farem els testaments.
-Ai mare, la meva mare,   els testaments ja estan fets:
les set cases que tinc dintre França,   n’hi ha tres pels pobres pobrets de Déu;
les atres quatre que queden   són per Don Carlos germà meu.
-Ai filla, la meva filla,   per a mi no em deixes res?
-Ai mare, la meva mare,   uns esclops ja trobareu,
que com ne baixeu l’escala,   coll i cames us trenqueu.


 

Observacions:

Es tracta d'una versió de la popular balada "El testament d'Amèlia", recollida a la majoria de cançoners. També la podem trobar amb el títol de "N'Amèlia", "El testament de N'Amelis", "L'infanta emmetzinada" o "La princesa emmetzinada". L'exemple més antic el recull Milà i Fontanals dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853) amb el títol "El testamento de Amelia".

Els tres primers versos pertanyen a una balada diferent, "La filla del rei francès". El castell en qüestió, situat en aquest cas a Figueres, rep a vegades els noms de Millaire, Bellcaire, Bons Aires, Monsaires o Bellaguarda, entre d'altres.

La melodia que canta la Rosa Balletinas no és la que correspon normalment a aquesta balada, sinó que sembla inspirada en la de la cançó "Un que volia casar-se", que tenim recollida en aquest mateix cançoner.

Entrevista realitzada per Àngel Daban, l'any 1980.