Lletra:

Les ninetes d'El Ma(i)ol,
i aquelles que en són galanes,
n'han vingut a espigolar
i una fresca matinada.

Quan ve l'hora d'esmorzar,
(i)a en replega les manades;
l(a) una diu que en té nou,
l'altra les hi han robades.

I a (r)a(d)era el gava(i)ó,
i a plorar se n'és posada;
pensant que ningú la veu,
(t)on galant (t)e la mirava.

- De què plores, dolça amor?
De què estàs tan disgustada?
- Bé en tinc què plorar-ne (i)o:
m'han robades les manades.

- Bé en tinc què plorar-ne (i)o:
m'han robades les manades.
- No en ploris, la dolça amor,
(i)o te'n donaré una garba.

Si d'això no n'hi ha prou,
a(n)irem al graner de casa;
si d'això no n'hi ha prou,
seràs la jove de casa.

Si d'això no n'hi ha prou,
seràs la jove de casa;
que la mare prou ho vol,
i el meu pare molt li agrada.