signatura_PNC2022.jpg

Un que volia casar-se

Nom de l'informant: Maria Teresa Pellicer i Lleonart

Data i lloc de naixement: 1928 (L'Escala)

Municipi de residència: L'Escala

On, com i de qui la va aprendre: De la seva àvia Maria Artigas "La gallinaire"

Fotografia de l'informant

Lletra:

I un que volia casar-se
va volguer-se aconsellar
i amb un amic que tenia
que es deia Sebastià.

Si jo tinc d'aconsellar-te,
per més que estigui casat,
creu-me Jeroni, no et casis
si no vols ser un desgraciat.

Encara que estigui alegre,
parlant-te clar i català,
he maleït mil vegades
el dia que em vaig casar.

La primera nit de nuvis,
jo creient d'estar al cel,
va durar set o vuit dies
aquella lluna de mel.

Totes aquelles delícies
pronte es varen acabar,
la dona al cap de poc dies
ja em volia governar.

Ja no he pagut ser més amo
de les meves accions
i així(s) és que a casa nostra
mai s'acaben les raons.

Si per cas la llavor és bona,
als nous mesos tens un nen,
si no és un nen, una nena,
que sembla un àngel del cel.

Arribo(c) a casa al vespre
molt cansat de treballar;
si no bressolo una estona,
ella no em vol fer el sopar.

Si de per cas tu la renyes
perquè el sopar no està fet,
te'n traurà deu mil escuses
dant les culpes al vailet.

Arribo(c) a casa al vespre,
sopo i vaig a descansar;
ve la dona que gemega,
tot seguit torna't a alçar.

Ves a fe(r)-li camamilla,
unes fregues al melic.
Pobre del casat que digui,
si això no és viure avorrit.

Encara que estigui alegre,
parlant-te clar i català,
he maleït mil vegades
el dia que em vaig casar.
He maleït mil vegades
el dia que em vaig casar.


 

Observacions:

Aquesta cançó també està recollida amb el nom de "Jeroni, si et vos casar-te" (1995) a D'aquí estant veig una estrella - Cançons i tonades tradicionals a Riudaura, de Josep Garcia i el Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa. 

També la recull Artur Blasco, dintre "A Peu pels camins dels Cançoner - Cançons de l'Alt Urgell", a La Parròquia d'Hortó (Ribera d'Urgellet, Alt Urgell), l'any 1983.
 
 

En el llenguatge de mitjans s.XIX, un Jeroni (o Geroni) era una festejador, un home que agradava a les dones.

 
Maria Teresa Pellicer va anar a col·legi fins als 14 anys, va aprendre de cosir i va treballar en diverses fàbriques d'anxova de l'Escala, es va casar i va tenir un fill. La seva àvia va morir quan ella tenia 10 anys, però durant aquest curt període, i amb una memòria prodigiosa, va aprendre una mar de cançons prop de l'àvia "de sensibilitat fina i endolcida", en paraules de la mestra i folklorista Palmira Jaquetti (que l'havia entrevistat en una de les missions de recerca de l'Obra del Cançoner Popular l'any 1929).



 
Aquest enregistrament ha estat realitzat per Ramon Manent i Folch i Lurdes Boix i Llonch durant el 2008 i inclós dintre el CD "Cançons tradicionals catalanes a l'Escala" editat pel Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Ajuntament de l'Escala. El podreu adquirir al mateix museu.

MATERIAL CEDIT PER: