Lletra:

Baix la r(a)ureda, de (jonellons),
una fadrina, i una fadrina,
baix la r(a)ureda, de (jonellons),
una fadrina lliga garbons.

Mentres lligava el primer garbó,   de la r(a)ureda baixa el rector;
vermell com un gín(x)ol i gras com un duc,   quan és prop d'ella salta del ruc.
-Bona minyona, et diria jo,   que si me'n fessis una abraçada;
bona minyona, et diria jo,   que si me'n fessis també un petó.
-Una abraçada jo us la'n faré,   hasta dos-centes i mil també.
-I allà a l'altar t'hi estendré un vel,   per quan te moris pugis al cel.
-Ai, del meu pare, que mai fa tard,   si ens hi atrapava, Dé(u) vos (u)n guard.
-Pugi dalt l'arbre, senyor rector,   a veure el pare si ve o no.
Mentres pujava al roure, feixuc,   ella en fa un blinco i (i)a és a dalt del ruc.
Pobre rector, quedà fotut,   sense abraçada i el ruc per(…).