Baix la raureda

Nom de l'informant: Josep Parra i Teixidor  "Pepet Parra"

Data i lloc de naixement: 1925

Municipi de residència: Riudaura

Fotografia de l'informant

Lletra:

Baix la r(a)ureda, de (jo)n(e)llons,
una fadrina, i una fadrina;
baix la r(a)ureda, de (jo)n(e)llons,
una fadrina lliga garbons.

Mentres lligava el primer garbó,
de la r(a)ureda, de la r(a)ureda;
mentres lligava el primer garbó,
de la r(a)ureda baixa el rector. 

Vermell com un gín(x)ol i gras com un duc,
quan és prop d'ella, quan és prop d'ella;
vermell com un gín(x)ol i gras com un duc,
quan és prop d'ella salta del ruc.

- Bona minyona, et diria jo,
que si me'n fessis una abraçada;
bona minyona, et diria jo, 
que si me'n fessis també un petó.

- Una abraçada jo us la'n faré,
hasta dos-centes, hasta dos-centes;
una abraçada jo us la'n faré
hasta dos-centes i mil també.

- I allà a l'altar t'hi estendré un vel
per quan te moris, per quan te moris;
i allà a l'altar t'hi estendré un vel
per quan te moris pugis al cel.

- Ai, del meu pare, que mai fa tard,
si ens hi atrapava, si ens hi atrapava;
ai, del meu pare, que mai fa tard,
si ens hi atrapava, Dé(u)-vos-(u)n-guard.

Pugi dalt l'arbre, senyor rector,
a veure el pare i a veure el pare;
pugi dalt l'arbre, senyor rector
a veure el pare si ve o no.

Mentres pujava al roure, feixuc,
ella en fa un blinco, ella en fa un blinco;
mentres pujava al roure, feixuc,
ella en fa un blinco i (i)a és a dalt del ruc.

Pobre rector, quedà fotut,
sense abraçada, sense abraçada;
pobre rector, quedà fotut,
sense abraçada i el ruc per(dut?).

Observacions:

L'hem trobat recollida al "Cançoner de Sobremunt" (2013), a partir d'una recerca als anys 1974 i 1975, com "La nineta i el rector". També la recull Artur Blasco dins "A Peu pels camins del Cançoner" a Molló (Ripollès), l'any 1997. 

La trobem anomenada en diversos enregistraments actuals a ritme d'havanera o de rumba.

Gravació feta per Josep Parra i Teixidor, a mitjans dels anys 80. Arxiu de Lluís Batlle i Rossell.