signatura_PNC2022.jpg

Totes les margaridetes

Nom de l'informant: Pepa Quintana i Agustí

Data i lloc de naixement: 26/3/1915 (Beuda)

Municipi de residència: Vilademuls

Fotografia de l'informant

Lletra:

Totes les margaridetes
se volen casar aquest any,
jo so(m) la més petiteta
que hauré d'esperar un altre any.

Sota l'(au)livera, auliva,
sota l'aulivera, un ram.

Jo so(m) la més petiteta
que hauré d'esperar un altre any;
més petit galant tinc (a) la guerra,
no sé si me'l mataran.

Sota l'(au)livera, auliva,
sota l'aulivera, un ram.

Més petit galant tinc (a) la guerra, 
no sé si me’l mataran;
si me'l maten, que me’l matin,
tan petit  (?)  donaran.

Treu el cap a la ventana
i a França n'està mirant;
ja veu venir cavalleria
i el seu galant va a davant.

Ja li en porta una cadira
per baixar-ne de cavall:
- Déu vos guard, donya Ma(r)g(a)rida.
- Déu vos g(o)rd, senyor Joan.

Sota l'(au)livera, auliva,
sota l'aulivera, un ram.

- Déu vos g(o)rd, donya Ma(r)g(a)rida.
- Déu vos g(o)rd, senyor Joan,
què en porteu d'aquella terra,
que hi heu estat tant(s) d’anys?

- Jo te'n porto(c) unes joies,
no sé si t'agradaran.

Sota l'aulivera, auliva,
sota l'aulivera, un ram.

Jo te'n porto(c) unes joies,
no sé si t’agradaran;
no són mitges ni sabates
ni vestits valencians.

Sota l'(au)livera, auliva,
sota l'aulivera, un ram.

No són mitges ni sabates
ni vestits valencians;
n'és una cinta endaurada
que no l'han fet el(s) cristians.

Sota l'(au)livera, auliva,
sota l'aulivera, un ram.

N'é(s) una cinta endaurada
que no l'han fet el(s) cristians.
L'han fet un moro i una mora
que hi han estat set anys.

Sota l'(au)livera, auliva,
sota l'aulivera, un ram.

L'han fet un moro i una mora
que hi han estat set anys
sense fer-ne mai cap festa,
només quatre festes l’any.

(Si no)? Pasqua i Cincogesma
i les festes de nadal.

Sota l'(au)livera, auliva,
sota l'aulivera, un ram.

Observacions:

És una cançó antiga amb poques variants. La versió més coneguda és l'anomenada "Presents de boda" o "Les tres ninetes", ja recollida aquí, al volum III de "Cansons de la terra" (1871) de Francesc Pelagi Briz o aquí, per Milà i Fontanals al Romancerillo catalan (1882).

També està recollida a la "Segona serie de Cançons Populars Catalanes" (L'Avenç), de l'any 1909, amb el títol "La cinta daurada" i amb una versió molt semblant a aquesta. Amb aquest mateix títol i força extensa l'aplega Joan Amades.

La trobem també al Fons de Música Tradicional, recollida a St. Joan de les Abadesses, als anys 20, amb el nom de "Sota de l'olivera". En el marc de l'Obra del Cançoner Popular, l'any 1926 també va ser recollida a Besalú (Garrotxa) amb el nom de "Margarideta" i als anys 1928 i 1929 recollida a Verges (Baix Empordà) de títol "Totes les caterinetes".

Posteriorment, ha estat recollida a Beget durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella i publicat posteriorment a Les Cançons de Beget. També per Artur Blasco, dintre "A Peu pels camins dels Cançoner", a Estana (Baixa Cerdanya), l'any 1982 i a Maià de Montcalt (Garrotxa) i Les Losses (Ripollès), l'any 1988.


La Pepa Quintana vivia al poble de Vilafreser (Vilademuls).

Partitura:

Partitura
Enregistrament realitzat pels seus néts l'any 1993. La cinta va ser cedida per la família a Àngel Vergés.